Fer cara de pomes agres
Porte
més d’una setmana vivint en una casa nova d’una finca prou vella, que
soles viuen persones majors. Jo abans vivia en un xalet i com quasi tota
la gent que viu en un xalet té un gos. El meu gos es diu Hilko i el
porte al parc totes les vesprades per a que fatja les seves coses. La
meua veïna Pepa és molt renegona, sempre que isc em fa mala cara, però
aquest matí m’he pogut riure massa, me l’he trobat amb una carassa d’una
poma agra perquè li havia eixit bigot i hem tirat més de mitja hora
rient-me.
Donar carabasses
A
Bunyol, un poble de València, es celebra tots els anys la tradició de
la tomatina, on tot el món es tira tomata al cap, al cos, a tots els
llocs. L’any passat vaig anar amb la meua mare i em vaig penedir molt
perquè uns vàndals varen arruïnar el dia colant-se en una carrossa i
llançant carabasses a la gent, cosa que això no esta be perquè feien
mal.El millor és que a l’acabar als vàndals els pilla la policia i els
obliga a donar carabasses a tot el món, ja que damunt eren robades.
Costar un ull de la cara
Ahir
vaig llegir una notícia al periòdic que em va deixar sorprés, tractava
d’un home que no tenia família ni res, estava ell a soles en la vida,
però això si, tenia tots els diners del món. Així que va anar a una
bruixa d’eixes que et descobrixen el futur, ja que podia permetre
gastar-se els diners que feren falta. A l’acabar d’escoltar el que deia
la bruixa ell va traure la cartera per a pagar-li i la bruixa li va dir
‘’No em pague amb diners, açò et costarà un ull de la cara’’ i l’home
pensant que el que la bruixa li havia dit era veritat va anar a una
clínica a llevar-se un ull per a donar-li’l a la bruixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada