Els falsos feligresos

Fa no molt de temps, va ocórrer en una ciutat italiana un fet curiós. L’abat d’un barri marginal va observar que una parella de feligresos acudia totes les vesprades a l’església. Eren uns joves d’aspecte llatinoamericà que s’asseien en una capella lateral i romanien allí en silenci durant una hora, al cap de la qual es marxaven amb la mateixa reserva i cautela amb la qual havien arribat. El sacerdot, intrigat per la devoció mariana d’aquells estrangers, els vigilava de vegades sense observar res sospitós. Durant un mes, els joves no faltaren ni un dia. Però, passat aquest temps...

Els xics deixaren d'anar tots els dies, ara ho feien dues o tres vegades per setmana. A més l'abat notava que les seves cares estaven deteriorades, com parsides, amb unes ulleres que feien quilometre i mig. Ara ja no prenien cautela al fer el viatge, ni pareixien sospitosos, simplement eren dos pobres desgraciats que acudien a l'església amb l'esperança de que un ser superior es penedisca d'ells i els cambie la vida. Un dia de desembre, prop dels nadals, els dos xics entraren a l'església. El sacerdot s'extranyà, doncs no era la típica hora a la que solien presentar-se. Tenien una cara tremendament sospitosa, no alçaven la mirada, pareixien endinsats en una profunda ràbia. Per alguna raó el sacerdot corregué en direcció contraria a ells, en el moment just en el que ambdós tragueren un subfusil cadascú y començaren a disparar a tot arreu, excepte a l'escultura de Jesucrist en metall que presidia l'estància. Dues velletes que es trobaven assegudes a la capella corregueren d'arrere del sacerdot, que es detingué a ajudar-les quan s'adona de la presencia d'elles.  Els tres van aconseguir eixir de l'església per una porta que donava a un xicotet pati, a l'altra part del qual estava ja el carrer, deixant així als dos feligresos dins l'església. 

Una furgoneta blanca sense matrícula aparcà davant l'església, ocultant l'interior a qualsevol curiós. D'ella baixà una persona, va traure del maleter una carretilla amb unes quantes ferramentes al seu interior i ho va dur tot a l'interior de l'església. Els dos que es trobaven dins desmontaren ràpidament l'estàtua de Jesucrist amb les ferramentes que els havia portat el company y entre els tres la posaren damunt de la carretilla. L'últim en arribar va ser qui carregà amb l'estàtua, els altres sols duien les ferramentes. Dins la furgoneta els guardava un altra persona amb el motor encès que va fugir amb gran presa per la carretera quan els companys van pujar amb l'estatua. Mai ningú va tornar a saber res més del Jesucrist que presidia l'església.