dilluns, 25 de febrer del 2013

“Tota la culpa és de l'alcohol”


Despertar era un martiri per al senyor Ledenev. La seua vida era simple, solitària i trista.
Havia pensat algunes vegades en el suïcidi però mai s’havia atrevit a rematar la feina.

La seua rutina es basava en buscar menjar i beguda, ja que els pocs diners que tenia es perdien quasi tots en el lloguer, la llum i el gas, encara que aquest últim sols podia permetres posar-lo les nits més fredes de l’any.

Algunes vegades, decidia utilitzar els pocs diners sobrants per a comprar una botella de vodka. El més barat. Aquell vodka de destil·lació rápida que mai en la vida li sentarà bé a ningú, però: i qué?

Cada día que sume, és un altre que reste.”

Havia trobat algunes restes de botelles pel carrer i les abocà totes a una mateixa botella. Però aquell dia la cosa era diferent. No tenia prou amb mig litre de deixalles. Va decidir renunciar al sopar i va comprar un altra botella de vodka. Després les va guardar a l’armari.

***

Tragué a les seues amigues del moble. Es va dirigir cap a la porta. Però abans de poder eixir va quedar hipnotitzat per la finestra.

Estrelles. Protagonistes dels millors poemes d’amor i dels càntics més esperançadors . Ni tan sóls elles que són milions de sols llunyans, són capaces d’il·luminar la meua nit”.

Seguidament va eixir cap al menjador, va seure a la taula i a la semiobscuritat d’un ciri, va obrir la primera botella.


Tota la culpa és de l'alcohol.”

Havia perdut la família, havia estat en la presó i el seu cap el traïa a totes hores recordant-li el passat que ell mateix havia destruït . El vodka havia fet que preferiria l’infern a la vida.

Va passar hores entre records i copes. Fins que no ho va poder suportar més. Pres per l’ira i la por, va llançar de manera violenta el contingut de la taula contra la paret adjacent, va traure la segona botella i d’un mateix glop va engolir tot el contingut. Seguidament la va deixar sobre la taula i va recolçar la cara.

Allí va quedar. Mirant la lluna distorsionada a través del cristall de la botella. Sentia com el seu cap pegava voltes. Sabia que la seua sort anava a canviar. Borroses i mogudes van ser les imatges que van desembocar en la inconsciència que precediria l’obscuritat total.


6 ANYS DESPRÉS

Vladimir Ledenev, de 68 anys.

Tula, Rússia.

Apareix un cadàver sobre una taula, amb una botella a l'esquerra i altra esclafada sobre la paret. A la cuina trobem dos diaris datats en el mes de febrer de l'any 2000, data que concorda amb la data de la mort.

El cos presenta una momificació parcial avançada, causada per una deshidratació severa segurament provocada per la ingesta d'una gran cuantitat d'alcohol que junt al fred extrem de Tula, ha evitat la proliferació dels agents descomponedors. Cosa que també explica la falta d'olor que hagués alertat els veïns.

En la casa trobem les llums d'una habitació amb finestra encesa. Raó per la qual deduïm que era de nit en el moment de la mort, però no podem explicar per qué la seua habitac tenia els llums apagats

Apareix amb el cap sobre la taula, recolzat sobre la galta dreta, mirant direcció cap a una botella de vodka buida. Hi ha indicis que aquesta posició va ser adoptada de manera voluntària ja que no presenta cap hematoma que indique un colp sobre cap superfície com hagés causat la taula.

Pareix haver mort congelat. El cos humà quan necessita concentrar la sang en una part del cos (en aquest cas el cap i el cervell) les primeres zones afectades són les extremitats ja que redueix la circulació sanguínia d'aquesta zona.

Després de l'autòpsia podré revelar la causa real de la mort.


La momia ;)


Tots els dies a les 4:00h pegava un gran passeig per l'únic parc que hi ha a la petita població de Tuna, Rússia, en la qual vivia.

Sempre que passava pel cantó que gira cap a l'estació, veia una casa amb les llums enceses, em cridava l'atenció perquè a les 4 del migdia no podien estar les llums enceses, és més , sempre que passava per baix d'aquella casa les llums continuaven enceses.

Un dia parlant en el bar amb els meus amics se'm va ocórrer preguntar-los si ells també es donaven compte que aquella casa sempre tenia les llums enceses, em varen dir que molta gent parlava d'aquella casa, que feia molt de temps que no veien entrar ni eixir ningú. Vàrem parlar entre nosaltres d'anar un dia a trucar a la porta i investigar un poc sobre què passava allí.

Al dia següent anàrem els 4 amics a trucar a la casa, a l'arrimar-nos ens va aplegar una olor molt forta, com a podrit, però no li vàrem donar gens d'importpància. No ens va obrir ningú i decidírem anar-nos-en a casa i altre dia tornar a vore si aconseguíem pillar a algú dins.

Al cap del temps varem parlar per tornar a aquella casa, a les 3:30 h quedàrem en el parc, anàrem i trucàrem la porta, no ens va obrir ningú. Ens preocupava per què les llums continuaven enceses i desprenia una olor prou mala. Decidírem forçar la porta per observar la casa per dins, al final com no poguérem entrar per la porta vàrem trencar la finestra, vaig entrar jo primer per la finestra de la cuina, em vaig apropar a la porta per obrir-los als meus amics quan de repent em va vindre una olor encara més forta i vaig poder observar una ombra d'un home asegut a una cadira, a l'alçar la vista vaig pegar un crit de veure aquella escena horripilant, el meus amics corrent entraren per la finestra i es varen quedar quiets al descobrir que hi havia el cadàver d'un home en aquella casa, estava recolzar en la taula amb una botella de vozka al costat i encara estava en bon estat gràcies al fred de l'hivern de Rússia.

Frases fetes

A cavall regalat, no li mires el dentat
Anava caminant pel carrer, i un home em digué que em regalava un cavall. A mi m’agradaven molt els cavalls. Vaig anar corrent a la granja del poble del costat, quan vaig entrar, l’home em va portar fins a ell i me’l donà. Hem va resultar estrany que me’l regalara però vaig fixar-me en la seua dentadura, i no tenia dents. Així que, a cavall regalat, no li mires el dentat.

Estar amb l’aigua fins al coll
El meu amic Pere i jo anàrem a passar el dia al riu, anàrem prompte a comprar el dinar i el berenar. Quan arribàrem, vam decidir banyar-nos i llevar-nos la calor de damunt. Pere es va tirar de cap a la part més fonda, l’aigua li arribava per la cintura. Mentre que jo estava amb l’aigua fins al coll.

Estar com una bassa d’oli
Anna era una xiqueta d’onze anys, tots els diumenges pujava amb la seua família al seu xalet. Era el primer diumenge d’agost i feien 40 graus amb un fort vent de ponent. Agafaren el cotxe i anaren ràpidament al xalet per a nadar en la seua piscina. A la mitja hora d’arribar, Anna es va posar-se el banyador i es va dirigir a la part més alta que és on estava la piscina. Rafa, el cosí d’Anna va agafar-la amb totes les seues forces i la va llançar a la piscina. Ella va donar un crit i va eixir corrents. Anna li va dir als seus pares que l’aigua estava com una bassa d’oli.

Els feligresos de l'església

Els dos germans llatinoamericans, anaven tots els dies de quatre a cinc de la vesprada durant el mes d’agost. Es comportaven d’una manera molt estranya ja que no faltaven ningun dia. Va arribar setembre i el germà major Samuel, es va posar malament. Però mal d’una manera molt estranya, li començaren a aparèixer taques de color verd blavenc, posava una veu més greu que de normal i la pell es va ficar de color roja. Marcos, el germà xicotet es va preocupar molt sobre Samuel i anaren a l’hospital. Quan entraren, només veure’l un metge que passava pel rebedor, es va espantar de Samuel i li digué que se n’anara.
Al dia següent, els dos anaren a l’església a parlar amb el sacerdot per a veure que era això que li havia passat. El sacerdot li va dir que li havia posseït el dimoni, i els dos germans es van quedar flipats, el sacerdot els va explicar que això havia passat per creure tant en Déu i per començar a faltar. Els llatinoamericans anaren a la seua casa, després de comprar menjar per a no eixir de casa en una setmana.
Els dos es quedaren molt sorpresos amb aquella notícia. Samuel cada dia estava més roig i amb cara d’enfadat però a la vegada trist. Feia coses molt estranyes, com arrancar-se la pell a pessics i tirant espuma per la boca com un gos enrabiat. Marcos es posava cada nit a plorar demanant que per favor tornara el seu germà a la normalitat. Però no servia de res, ja que cada dia quan s’alçava Samuel es ficava a trencar cadires, gots i plats. Marcos es descontrolava i li pegava dos guantades perquè es tranquil·litzara. Per la vesprada, a Samuel li va començar a caure-li el pèl i la pell, i als cinc minuts va morir al sofà.

El cura

Fa no molt de temps, va ocórrer en una ciutat italiana un fet curiós. L’abat d’un barri marginal va observar que una parella de feligresos acudia totes les vesprades a l’església. Eren uns joves d’aspecte llatinoamericà que s’asseien en una capella lateral i romanien allí en silenci durant una hora, al cap de la qual es marxaven amb la mateixa reserva i cautela amb la qual havien arribat. El sacerdot, intrigat per la devoció mariana d’aquells estrangers, els vigilava de vegades sense observar res sospitós. Durant un mes, els joves no faltaren ni un dia. Però, passat aquest temps...




Començaren a faltar un dia i altre fins a arribar al punt de que no anaven més.
El cura no va donar importància, els tractava com a uns mes però li resultava un poc molest i sospitós que d'anar tots els dies passaren a no anar quasi mai o mai.

El cura volgué investigar sobre per què aquests joves faltaven tant, i en va buscar informació, va buscar la foto a l’ordinador en la llista d'empadronament, va buscar el nom, l'edat, on vivien etc. Va anar on ficava que hi vivien, era un barri que hi donava por entrar, estava tot trencat, femers cremats, pals i troncs pel mig de la carretera, cotxes bolcats, etc. Una vegada allí va trucar a la porta i no va contestar ningú, va decidir que tornaria altre dia. Al dia següent va tornar, va trucar altra vegada a la porta i com ja li havia ocorregut, no li va obrir ningú, va decidir preguntar als veïns si allí vivien Antoni i Berta, que era el nom de la parella, els veïns li varen dir que feia temps que no els veien per la casa, i que des de feia temps es rumorejava que anaven a mudar-se a altre lloc més tranquil, el cura va investigar sobre on s’anaven a mudar els 2 joves i va trobar el carrer, va anar a sa casa, al trucar no els va obrir ningú, va preguntar als veïns d’aquella zona que si Antoni i Berta vivien en aquella casa, la resposta de la veïna el va deixar bocabadat, resulta que havien mort.

dilluns, 18 de febrer del 2013


Fa no molt de temps, va ocórrer en una ciutat italiana un fet curiós. L’abat d’un barri marginal va observar que una parella de feligresos acudia totes les vesprades a l’església. Eren uns joves d’aspecte llatinoamericà que s’asseien en una capella lateral i romanien allí en silenci durant una hora, al cap de la qual es marxaven amb la mateixa reserva i cautela amb la qual havien arribat. El sacerdot, intrigat per la devoció mariana d’aquells estrangers, els vigilava de vegades sense observar res sospitós. Durant un mes, els joves no faltaren ni un dia. Però, passat aquest temps, van deixar de anar. En canvi, dia a dia, van anar apareixent noves persones. I al cap de varios mesos eren ja centenars els feligresos que es sumaven al moviment. Tots, d'aparença llatinoamericana. Gent que mai havia vist abans, podia assegurar que moltes d'aquelles persones no eren del barri, del poble o anant més lluny, ni de la ciutat.
La gent començava a entrar a les cinc de la vesprada. Es plenava de fit a fit. A les sis, començaven a eixir, de manera ordenada i tranquil·la. A les sis i mitja ja no hi quedava ningú.
El succés es va repetir durant messos i messos. Però el més estrany era el patró que seguien i és que les persones venien durant un mes i ja no tornaven a aparèixer.
Un dia va decidir preguntar. Sorpresa, va ser la resposta de la gent ja que el van adular com si fos una mescla entre estrella del rock i un celebre catòlic, amb devoció i de manera respectuosa, però no va saber el perque.
A les set de la vesprada d'aquell mateix día va entrar a la capella i es va dirigir en direcció a l'abat. Deuria tindre uns seixanta anys i presentava una faç de gran admiració al dirigir-se a l'abat. L'home, va contar que ell havia nascut en aquell mateix barri. Va ser delinqüent juvenil i que aquella eslésia, junt a la fe que ell mateixa li havia inculcat, l'havia ajudat a canviar. Fins al punt que era en eixe mateix moment, la màxima representació del catolicisme a Llatinoamèrica. Ell havia parlat als seus seguidors sobre aquella església.
La imatge del jove va aparéixer al cap del vell capellà automàticament.La primera vegada que el jove va antrar a la capella, va ser fugint de la policia i després de parlar amb el que en aquell temps era un jove capellà, va quedar una hora allí sentat. No orant, sinó reflexionant sobre la seua.
El jove havia mostrat el canvi més increïble que havia vist en la seua vida, abandonat el seminari amb els millors resultats que es podria esperar i així es va repetir durant un mes més.

Frases fetes


Llig la següent notícia apareguda al diari:


Un xiquet mexicà s’adhereix al llit amb pegament per a no tornar al col·legi 
EFE. 07.01.2008



Un xiquet mexicà va apegar dilluns amb un fort pegament la mà dreta a la capçalera metàl·lica del seu llit per a evitar la tornada al col·legi, fet que va obligar a personal de Protecció Civil a acudir a alliberar-lo, informaren fonts mèdiques.

El menor, de 10 anys i natural del municipi de Guadalupe, a l’estat del nord de Nuevo León, va voler evitar tant sí com no tornar a l’escola, com avui han fet més de vint milions d’alumnes mexicans després de les vacances nadalenques.
Parametges de la Creu Verda i efectius de Protecció Civil hagueren d’acudir a desenganxar la mà del xiquet que havia quedat apegada a la capçalera metàl·lica del llit.
Segons Manuel Santiago, portantveu de la Creu Verda, el menut Diego va agafar la passada nit un pot de pegament que tenia la seua família i aquest matí va apegar-se al llit.
La mare del menor, Sandra Palacios González, en adonar-se del fet, va intentar de desenganxar-lo sense èxit i va demanar ajuda als veïns, que tampoc ho aconseguiren.
Això va motivar que demanaren auxili a Protecció Civil que, amb un dissolvent especial, va aconseguir desenganxar al menor que va passar més de dues hores unit al seu llit.
El jove ha aconseguit avui no acudir al col·legi, però no es lliurarà de fer-ho demà.


 
Activitat

1. Agafa un refrany o frase feta.
2. Averigua i explica el seu significat.
3. Redacta una notícia o relat breu amb una interpretació literal de la frase feta (com en el cas de la notícia de dalt, en la qual l'expressió "pegar-se al llit" s'interpreta literalment).
4. Heu de fer l'activitat amb almenys 3 frases fetes o refranys, tant en valencià com en castellà.


Un exemple:
Armar-se la marimorena
Després d’alguns dies sense poder dormir pel soroll procedent del botellot, Maria Morena González va acudir al Charlton Heston’s Store i va arreplegar tota classe d’armes. Aqueixa mateixa nit, molesta per l'escàndol del carrer, es va abocar al balcó i va haver-se-les a trets amb els vianants. Un veí de la dona, Fran Cesc, va declarar als mitjans que ja feia temps que tots pensaven que algun dia s’armaria la Mari Morena.


Exemples de frases fetes en valencià:

  • Fer cara de pomes agres
  • Estar de mala llet
  • Donar carabasses
  • Amb les cames al cul
  • Arribar a misses dites
  • Anar com l’anell al dit
  • Bon vent i barca nova
  • Costar un ull de la cara
  • Donar un cop de mà
  • En un tres i no res
  • Bufar i fer ampolles
  • Ser un cul de mal seient
  • Ser curt de gambals
  • Estar amb l’aigua fins al coll
  • Estar com una bassa d’oli
  • Fer creu i ratlla
  • Fer el pes
  • Girar cua
  • Haver begut oli
  • Haver-hi roba estesa
  • A cavall regalat, no li mires el dentat
  • Afegir llenya al foc
  • Al mal temps, bona cara
  • Assemblar-se com dues gotes d’aigua
  • Cria corbs i et trauran els ulls
  • Estar entre l’espasa i la paret
  • L’aigua fa la vista clara
  • L’amor és cec
  • La cara és l’espill de l’ànima
  • Mata més la taula que la guerra

dilluns, 4 de febrer del 2013

Tirant lo blanc, de Joanot Martorell


 

 Fitxa Bibliogràfica

-Títol: Tirant lo Blanc
-Autor/a: Joanot Martorell
-Col·lecció: Els nostres autors
-Edtorial: Bomera
-Lloc i any de publicació: Alzira, 1990


2 - Resum

Tirant se'n va a Constantinoble perquè allà estan en guerra i el rei de Constantinoble el reclama perquè han matat el seu fill i capità de les tropes. Un cop allà Tirant coneix Carmesina la filla de l'emperador de la qual s'enamora i li declara el seu amor amb un mirall. Carmesina li va regalar una camisa a Tirant.

Després agafen les tropes i van a una ciutat que estava a punt de caure contra el l'imperi moro, s'enfronten en una batalla que guanyen, agafen els pocs enemics que queden vius i els fan esclaus.

El Soldá li envia una lletra de batalla a Tirant dient que desitja la seva mort. Els turcs van acordar que el rei d'Egipte que era el que millor lluitava havia de matar a Tirant com siguera, en una reunió van acordar que li dirien de fer un duel a mort contra Tirant.

Un esclau del soldat que alliberà va anar al palau de Tirant i li va dir que volia ser cristià, es passa al cristianisme i es queda com a interlocutor, però aquest moro es passa al cristianisme sense que ningú s'asabentara i trair els moros i li explicava tot el que pactaven a Tirant.
El criat moro de Tirant li va dir que el soldat havia pactat amb els seus fer un duel i si les coses anaven malament que l'ajudaren a matar-lo, va acceptar el duel, van pactar entre els dos les armes que usarien etc.

El 8 d'agost van quedar per enfrontar-se, Tirant va matar el Soldá, es va crear una batalla i va morir bastant gent. Tirant va ser avisat que havien atacat la ciutat on els turcs s'amagaven i que el rei d'Egipte estava pres.

Després van fer una festa per celebrar que a Diafebus li havien nomenat comte de Sant Àngel.

Van tornar a lluitar, aquest cop al mar i van tornar a guanyar gràcies a que els dige un presoner com podien fer-ho.
Van pactar una pausa de 3 mesos.
La vídua va enganyar a Tirant sobre que la Princesa li havia ficat les banyes a Tirant, Tirant pren el vaixell i se'n va anar però li van dir que era mentida.


3 - Valoració personal

Per a mi ha estat en algunes parts una mica difícil de llegir aquesta novel·la, perquè parla un valencià una mica antic i no m'entrere bé, però és una novel·la prou entretinguda perquè té amor i sobretort guerra, que m'agrada prou. És entretingut però de vegades s'enrrotllen massa en algunes coses, pel meu gust falta una mica més de guerra i mort. El que no entenc molt bé és el final, m'esperava que tornar¡en a casa i estaria tot arreglat però acaba que estan al mar i no em queda clar el que passa.


4-Selecconar un fragment de la novel.la comenta perquè.

Tirant introduí la má en la mànega, va traure'n l'espill i digué:
-Senyora, la imatge que hi veuràs em pot donar la mort o la vida. Mana-li que tinga pietat de mi.
La Princesa agafá ràpidament l'espill i se n'anà cap a la seua cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res més que la seua cara. aleshores s'adona que tot aquell escarot era per ella i s'admirà molt de com sense parlar podia declarar-se l'amor a una dama.

 El que més m'agrada de la novel·la és la manera com Tirant li declara el seu amor a Carmesna, perquè és molt original. També m'agrada com Tirant guanya una batalla i els enemics es van corrent a amagar-se en les muntanyes i quan els agafen renuncien a la llibertat i es fan esclaus. Quan Tirant guanya el duel i mata el rei d'Egipte també està força bé.