Despertar era un
martiri per al
senyor Ledenev. La seua vida era simple, solitària i trista.
Havia pensat algunes
vegades en el suïcidi però mai s’havia atrevit a rematar la
feina.
La seua rutina es
basava en buscar menjar i beguda, ja que els pocs diners
que tenia
es perdien quasi
tots en el lloguer, la llum i el gas, encara que aquest últim
sols podia
permetres
posar-lo les nits més fredes de l’any.
Algunes vegades,
decidia
utilitzar els pocs diners
sobrants per a comprar una botella de vodka. El més barat. Aquell
vodka de destil·lació rápida que mai en la vida li sentarà
bé a ningú, però: i qué?
“Cada día que
sume, és un altre que reste.”
Havia trobat algunes
restes de botelles pel carrer i les abocà
totes a una mateixa botella. Però aquell dia la cosa era diferent.
No tenia
prou amb mig litre
de deixalles. Va decidir renunciar al sopar i va comprar un altra
botella de vodka. Després les va guardar a l’armari.
***
Tragué a les seues
amigues del moble. Es va dirigir cap a la porta. Però abans
de poder eixir va quedar hipnotitzat per la finestra.
“Estrelles.
Protagonistes dels millors poemes d’amor i dels càntics més
esperançadors . Ni tan sóls elles que són milions de sols
llunyans, són capaces d’il·luminar la meua nit”.
Seguidament va eixir
cap al menjador, va seure a la taula i a la semiobscuritat d’un
ciri, va obrir la primera botella.
“Tota la culpa
és de l'alcohol.”
Havia perdut la
família, havia estat en la presó
i el seu cap el traïa
a totes hores recordant-li el passat que ell mateix havia destruït .
El vodka havia fet que preferiria l’infern a la vida.
Va passar hores
entre records i copes. Fins que no ho va poder suportar
més. Pres
per l’ira i la por, va llançar de manera violenta el contingut de
la taula contra la paret adjacent, va traure la segona botella i d’un
mateix glop va engolir tot el contingut. Seguidament la va deixar
sobre la taula i va recolçar la cara.
Allí va quedar.
Mirant la lluna distorsionada a través del cristall de la botella.
Sentia
com el seu cap pegava voltes. Sabia
que la seua sort anava a canviar. Borroses i mogudes van ser les
imatges que van desembocar
en la
inconsciència
que precediria
l’obscuritat total.
6
ANYS DESPRÉS
Vladimir Ledenev, de
68 anys.
Tula, Rússia.
Apareix un cadàver
sobre una taula, amb una botella a l'esquerra
i altra esclafada sobre la paret. A la cuina trobem
dos diaris datats en el mes
de febrer de l'any 2000, data
que concorda amb la data de la mort.
El cos presenta una
momificació parcial avançada, causada per una deshidratació severa
segurament provocada per la ingesta d'una gran cuantitat d'alcohol
que junt al
fred extrem de Tula, ha evitat la proliferació dels agents
descomponedors. Cosa que també explica la falta d'olor que hagués
alertat els veïns.
En la casa trobem
les llums d'una
habitació amb finestra encesa. Raó per la qual
deduïm que era de nit en el moment de la mort, però no podem
explicar per qué
la seua habitació
tenia
els llums apagats
Apareix amb el cap
sobre la taula, recolzat
sobre la galta dreta, mirant direcció cap a una botella de vodka
buida. Hi ha indicis que aquesta posició va ser adoptada de manera
voluntària
ja que no presenta cap hematoma que indique un colp sobre cap
superfície com hagés causat la taula.
Pareix haver mort
congelat. El
cos humà
quan
necessita concentrar la sang
en una part del cos (en aquest cas
el cap i el cervell) les primeres zones afectades són les
extremitats ja que redueix la circulació sanguínia d'aquesta
zona.
Després de
l'autòpsia podré revelar la causa real de la mort.