ღ

Fa no molt de temps, va ocórrer en una ciutat italiana un fet curiós. L’abat d’un barri marginal va observar que una parella de feligresos acudia totes les vesprades a l’església. Eren uns joves d’aspecte llatinoamericà que s’asseien en una capella lateral i romanien allí en silenci durant una hora, al cap de la qual es marxaven amb la mateixa reserva i cautela amb la qual havien arribat. El sacerdot, intrigat per la devoció mariana d’aquells estrangers, els vigilava de vegades sense observar res sospitós. Durant un mes, els joves no faltaren ni un dia. Però, passat aquest temps, van deixar de anar. En canvi, dia a dia, van anar apareixent noves persones. I al cap de varios mesos eren ja centenars els feligresos que es sumaven al moviment. Tots, d'aparença llatinoamericana. Gent que mai havia vist abans, podia assegurar que moltes d'aquelles persones no eren del barri, del poble o anant més lluny, ni de la ciutat.

La gent començava a entrar a les cinc de la vesprada. Es plenava de fit a fit. A les sis, començaven a eixir, de manera ordenada i tranquil·la. A les sis i mitja ja no hi quedava ningú.

El succés es va repetir durant messos i messos. Però el més estrany era el patró que seguien i és que les persones venien durant un mes i ja no tornaven a aparèixer.

Un dia va decidir preguntar. Sorpresa, va ser la resposta de la gent ja que el van adular com si fos una mescla entre estrella del rock i un celebre catòlic, amb devoció i de manera respectuosa, però no va saber el perque.

A les set de la vesprada d'aquell mateix día va entrar a la capella i es va dirigir en direcció a l'abat. Deuria tindre uns seixanta anys i presentava una faç de gran admiració al dirigir-se a l'abat. L'home, va contar que ell havia nascut en aquell mateix barri. Va ser delinqüent juvenil i que aquella eslésia, junt a la fe que ell mateixa li havia inculcat, l'havia ajudat a canviar. Fins al punt que era en eixe mateix moment, la màxima representació del catolicisme a Llatinoamèrica. Ell havia parlat als seus seguidors sobre aquella església.

La imatge del jove va aparéixer al cap del vell capellà automàticament.La primera vegada que el jove va antrar a la capella, va ser fugint de la policia i després de parlar amb el que en aquell temps era un jove capellà, va quedar una hora allí sentat. No orant, sinó reflexionant sobre la seua.

El jove havia mostrat el canvi més increïble que havia vist en la seua vida, abandonat el seminari amb els millors resultats que es podria esperar i així es va repetir durant un mes més.