Els feligresos de l'església

Els dos germans llatinoamericans, anaven tots els dies de quatre a cinc de la vesprada durant el mes d’agost. Es comportaven d’una manera molt estranya ja que no faltaven ningun dia. Va arribar setembre i el germà major Samuel, es va posar malament. Però mal d’una manera molt estranya, li començaren a aparèixer taques de color verd blavenc, posava una veu més greu que de normal i la pell es va ficar de color roja. Marcos, el germà xicotet es va preocupar molt sobre Samuel i anaren a l’hospital. Quan entraren, només veure’l un metge que passava pel rebedor, es va espantar de Samuel i li digué que se n’anara.
Al dia següent, els dos anaren a l’església a parlar amb el sacerdot per a veure que era això que li havia passat. El sacerdot li va dir que li havia posseït el dimoni, i els dos germans es van quedar flipats, el sacerdot els va explicar que això havia passat per creure tant en Déu i per començar a faltar. Els llatinoamericans anaren a la seua casa, després de comprar menjar per a no eixir de casa en una setmana.
Els dos es quedaren molt sorpresos amb aquella notícia. Samuel cada dia estava més roig i amb cara d’enfadat però a la vegada trist. Feia coses molt estranyes, com arrancar-se la pell a pessics i tirant espuma per la boca com un gos enrabiat. Marcos es posava cada nit a plorar demanant que per favor tornara el seu germà a la normalitat. Però no servia de res, ja que cada dia quan s’alçava Samuel es ficava a trencar cadires, gots i plats. Marcos es descontrolava i li pegava dos guantades perquè es tranquil·litzara. Per la vesprada, a Samuel li va començar a caure-li el pèl i la pell, i als cinc minuts va morir al sofà.