Estimat Ronaldinho

Titol: Estimat Ronaldinho

Autor/a: Jordi Sierra I Fabra

Colecció: L’odissea

Editorial: Empúrles

Lloc i any de publicacio: Barcelona

Resum:

Joao era el pare de tres fills, un de ells Ronaldo, tenia un any i el seu pare Joao li va regalar un balo de futbol. Ronaldo als 5 anys no deixava el balo, jugava dins de casa i sa mare li renegava. Un ojeador el va vore jugar al futbol i se’l va andur a jugar al equip de la ciutat que era el Gremio. El seu pare estava molt orgullos, perquè tame tenia al seu fill major jugant en el Gremio. Tots els amics de Roberto dien que Ronaldo era molt bo i que era un figura. Els pares feren una festa per a celebrar el 19 aniversari de casats, ningú de la festa trobava a Joao i un amic el va trobar a la picina flotant. El seu fill Roberto li va trobar un pols minim. El enterro de Joao va ser multitudinari, anaren tots els familiars, amics... Desde que va morir el pare la vida de la familia cambia, tots el tiraven de menys. Ronaldo va suspendre moltes asignatures, la mare va parlar en el professor i li va dir que va suspendre tantes no per el futbol que era lo que dia sa mare, sino per la mort del seu pare.

Ronaldo va jugar un campionat de futbol sala, amb un equip que havien format uns amics, per a guanyarlo. Ronaldo va guanyar el campionat, també guanya el millor jugador del torneig. El director esportiu del Gremio cuant es va enterar que alguns jugadors havien jugat eixe torneig es va pegar una esbroncada molt gran.

Ronaldo, la germana i sa mare, agafaren un vol cap a Suïssa per a visitar al seu germa, que havia fixat per un equip Suïs. El director de Gremio li va comunicar a Ronaldo que havia de canviar de col·legi, per a millorar els seus estudis. Ronaldo va coneixer a un altre xicon que jugava a Gremio, Tiago, que es va convertir en el seu millor amic.

La federacio de futbol de Brasil va cridar a casa de Ronaldo per a dirli que el havien convocat en la Seleccio per a jugar dos partits a Regne Unit.

Ronaldo va ser campio del món amb la seleccio Brasilera Sub ‘17.

Ronaldo va firmar el seu primer contracte profesional amb el primer equip de Gremio. També el varen convocar amb la Seleccio Brasilera absoluta, cam ja hi havia un Ronaldo a la seleccio varen fer una votacio pr a veure com li deien de nom, la gent va votar que es diria Ronaldinho. Al seu debut va marcar un gol a la Olimpiada. El seu germa Roberto es va oferir a ser el seu representant i Ronaldinho va aceptat encantat.

Ronaldinho va fixar pel PSG, i els seguidors del Gremio el tractaven de traidor per anar-se’n a Europa a jugar. Ronaldinho va jugar el mundial de Corea i Japó, i li va servir per a fitxar pel Barcelona. Al seu primer any al club va ser el maxim golejador del Barcelona.

Nosaltres els humans

 Autor: Agustí Galiana

Editorial: Bromera


Any de publicació: 1999

Lloc publicació: Alzira

Resum:

Qui som? Que fem? Per qué?

T'ho has preguntat alguna vegada? Doncs ací tens informació que te pot ajudar a traure les teues pròpies conclusions.

Ens introdueix parlant-nos de la nostra realitat animal. A pesar de que algunes vegades ens oblidem d'ella, així és. Parla de la nostra evolució, dels nostres parents més propers etc

Després, vincula la nostra evolució a la nostra conducta. Per exemple: el masclísme.

En aquest llibre, trobem moltes respostes. Però com es tracta de teories, hem de deixar fluír la nostra imaginació i prendre les respostes que nosaltres considerem més coherents.

No ens dicten coneixements, ens els exposen per a que els valorem per nosaltres mateixos.

Valoració personal:

M'ha agradat el llibre. M'ha paregut curiós com a mínim.

Paraula de robot (intel·ligència artificial i comunicació) 

Autor: Oscar vilanova

Editorial: Bromera

Edició: Abril 2003

 Resum

Des que naixem, passem la nostra vida aprenent i desenvolupant la nostra intel·ligència. Aprenem a caminar, a parlar, a escriure, a sumar... Sóm capaços d'adquirir conceptes i de reproduír-los de manera lògica i sense cap coneixement previ. Cosa que ha intrigat als científics i pensadors des de fa més de dosmil anys.

Com funciona el nostre cervell? Quins són els processos cognitius que ens permeten aprendre? Ho poden reproduír les màquines?

Aquestes són les bases que estudien Luc Steels i el seu grup de científics, que pretenen crear intel·ligéncia artificial. Robots capaços de realitzar processos cognitius que els permeten aprendre i inclús de crear el seu propi llenguatge.

Aquests robots han eixit al mercat amb el nom dels AIBO, un gosset robot capaç de fer totes aquestes coses.

La seua tecnología ha seguit avançant i dia a dia podrem desenvolupar noves màquines intel·ligents que possiblement apleguen a ser amb els anys tan intel·ligents com nosaltres.

Però per a això, primer haurem d'entendre la que possiblement siga la màquina més complexa de l'univers. El nostre cervell.

  Valoració personal

M'agraden els llibres que m'instruixen i me fan pensar. Si tens ganes de calfarte el cap, ací tens aquest llibre. Si he de definir aquest llibre, diría: Interessant. 
Tel recomane.

 

 

 

 

No em ratlles

Un xic anomenat Agustí estava obsesionat en la seu llibreta, ahí escrivia totes les coses més íntimes de la seua vida. Ell anava a 4t de l’ESO amb uns companys que eren un poc salvatges, i sempre se ficaven amb ell perquè a totes hores estava escrivint amb ell. Ell estava fart que sempre s’estigueren posant amb ell, però arriba aun punt de tanta ràbia que ja passava de ells, els ignorava i ni els mirava. Un dels seus companys que erea el cap de grup, li va intentar furtar la llibreta però Agustí el va pillar i es va posar com una fera. Agustí li va mirar la mà del seu company i duia un boli per a ratllar-li la llibreta, ell va lligar com un obsés “NO EM RATLLES LA LLIBRETA”! El seus companys es varen acollonar i mai més es varen clavar amb ell.

El Guerrer Blanc, de Joanes Urkixo.

 

Fitxa Bibliogràfica

-Títol: El Guerrer Blanc

-Autor/a: Joanes Urkixo

-Col·lecció:

-Edtorial: Tàndem

-Lloc i any de publicació: Barcelona, 2003

Resum

Fionn era un jove guerrer aprenent, que anava sols pel bosc. El van elegir com a rei d'Irlanda. Gol, el cosí de son pare, agafà a Fionn, el va emborratxar, va causar una catàstrofe, va obrir les portes de l'Inframón i va causar la motor de son pare i molts guerrers.
Fionn se'n va anar d'Irlanda amb Mael i Bran, arribaren a una illa i ajudaren als veïns per a matar als dimonis de l'Inframón que estaven envaínt la seua terra.
Van trobar un dimoni i van començar a clavar-li ganivets, i amb molta aigua i el van derrotar.
Al dia següent, una dotzena de genets cavalcaren fins a ells, era Gol i els morna, ell va dir que Fionn va matar al seu pare, però era mentida, i Fionn és va anar i desaparegué. Quan el trobaren, el van fer veure que ell no tenia res a vore, així que va recuperar l'espassa Birgha i va anar amb Belasko i els altres a matar els dimonis.
Tots van anar fins als dimonis, van matar uns quants però cada vegada eixint més. Gol es va endur al germà de Fionn, Oisin, i li va dir que si el volia, havia de anar a l'Inframón a per ell.
Fionn va fer cas i anà a per ell, es va endinssar dins una cova fins a la porta, va matar a la serp gegant que era la reina i va recuperar al seu pare, als guerrers i a la resta. Una vegada tots, Fionn es va quedar en aquella illa.

Valoració Personal

 

Aquest llibre es d'uns dels que més m'ha agradat en aquest curs, l'actitud d'un guerrer tan jove com Fionn m'ha demostrat que si vols aconseguir un objectiu, no cal rendir-se fins que ho tingues.

També és una persona molt astuta en el sentit de pensar plans per a lluitar sense molta violència.

En resum, aquest llibre és dels millors de les històries fantàstiques. 

Fragment de la novel·la

 

-Una vegada més negàras la teua ajuda a aquesta bona gent, veritat?

-No em necessiten per a res -va respondre Fionn.

 

Fionn no volia saber res, perquè es sentia culpable del que havia passat a Irlanda. 

DANI Y SU PUZZLE GIGANTE

Dani, es un niño muy estudioso, al que le gusta mucho ir al colegio. Es responsable, muy cuidadoso, simpático y sobre todo muy cariñoso. En el colegio todos le tienen mucho aprecio, le encanta tener amigos, si por él fuera sería amigo de todo el mundo. Dani, como todo el mundo tiene un hobby, le encanta montar puzzles. Entre semana solo se dedica a sus estudios, pero cuando llega el fin de semana no deja de hacer puzzles, sus amigos le dicen que los deje a un lado y salga a divertirse, pero él no, prefiere quedarse en casa haciendo puzzles y más puzzles, solo sale cuando los acaba y al dia hace unos cinco. Dani tiene diez años, en unos cuantos días hace once. Esta muy ilusionado, quiere celebrarlo como dios manda, con sus amigos, su piñata, etc. Sus padres ni siquiera le preguntan qué va a querer de regalo, simplemente porque ya lo saben, un puzzle. Le querían regalar uno especial, uno bastante grande, uno que le impresionara y efectivamente lo encontraron. Llego el dia de su cumpleaños, y en medio de la celebración se lo dieron, era un puzzle de mil piezas, era gigante. A Dani le encanto, y como no, se puso a montarlo en ese momento. Fueron pasando los días y Dani aún estaba montando el puzzle, cuando de repente una niña del puzzle cobró vida. Dani sorprendido y a la vez muy contento se puso hablar con ella, le empezó a contar lo mucho que le gustaban a él los puzzles. Le preguntaba mil cosas, como se llamaba, de dónde era, etc. Mientras que el seguía montando el puzzle, pero una vez lo acabó la niña del puzzle ya no volvió, simplemente siguió siendo un simple dibujo del puzzle.

Conte d'expressió

Passejava per la platja jo a soles, sense ningú, tota la platja per a mi, conforme anava caminant per la vora del mar la platja es feia cada vegada més llarga i més llarga. Jo anava caminant sense cansar-me, la platja es feia més llarga però jo seguia sense cansar-me. Al fons de la vora del mar vaig veure una casa, conforme anava apropant-me es feia més gran la casa, vaig aplegar a la porta de la casa, vaig entrar dins, no hi havia res bo, una canica enorme al costat d’una porta sense porta i un quadre amb la platja dibuixada que pareixia molt real. Vaig observar el quadre, el vaig tocar i estava acabat de fer, la pintura encara estava sense secar. Se veu que era d’una persona que no feia molt que havia estat pintat en eixa casa que pareixia abandonada, el més probable se veu que eixa persona anava tots els dies a pintar quadres.

CARTA AL DIRECTOR.

CARTA AL DIRECTOR

Els entesos, recomanen beure aigua i mantindre's hidratat a totes hores del dia, sobretot els dies on roman més el sol és molt important per a la nostra salut i la dels més xicons , per això, t'envie esta carta perquè si ja de per si hi ha poques fonts al poble, a banda d'estar mal repartides més de la meitat no funcionen , la gent d'aquest poble paga uns impostos per alguna raó. L'altre dia em donà per contar les fonts que funcionaven al poble vaig provar deu fonts i no funcionaven, per això et demane que s'habiliten i es fiquen en funcionament ja que l'aigua és necessària, si açò no canvia s'arreplegaran firmes i es prendran mesures legals espere una resposta molt prompte per a parlar de les respectives exigències del veïnat. Salutacions del president de l'associació de veïns de Riba-roja.

Realitat i ficció: imaginació

En els enllaços que teniu a continuació veureu obres de dos pintors, René Magritte i Rob Gonsalbes, que barregen en els seues obres la realitat i la ficció.

• Obres de René Magritte
• Obres de Rob Gonsalves

L'activitat consisteix a crear dues històries, que també barregen la realitat i la imaginació, a partir de dues obres, una de cada pintor.

Com sempre, els textos han de tenir al voltant de 200 paraules i els heu de crear al GoogleDrive.

La fira del comerç.

Del dia 20 fins al dia 26 es celebra a Riba-Roja del túria la XIX fira del comerç.

Aquest any es torna a repetir una vegada més amb la quasi arribada d’estiu la fira del comerç en la qual es reuneixen gran part dels petits comerços i restaurants per oferir una petita mostra del seus productes: tendes d’animals, concessionaris, cristaleries... a més ofereixen una gran varietat d’espectacles com són musicals, per als més xicons de la casa. En aquesta fira els petits comerços aprofiten per a mostrar durant un breu temps tots els seus productes i ofertes. Per la nit quan els més xicotets dormen la gent disposa de concerts de música clàassica o amb la banda oficial del poble “Bajoqueta Rock”. A més a més podem gaudir d’una exposició de cotxes, provar-los i en el millor dels casos comprar-lo, també es reuneixen per a fomar una caseta l’assossiació de forners del poble presidits per Marc Guillén Peiró recentment nomenat.

Practica d'esport

-->

L'esport és vida
PRACTICAR ESPORT DIÀRIAMENT MILLORA LA NOSTRA SALUT.

Hui en dia està demostrat que practicar esport diàriament beneficia en gran part la nostra salut però molta gent pensa que fer esport es córrer 15 minuts **** en la meua opinió has d'exigir al cos per a que aquest obtinga un benefici. Estudis de grans universitats demostrat que la carrera continúa no comença a generar beneficis fins la mitg hora o tres quarts d'hora d'estar practicant-la. Tampoc és recomanable per a la salud practicar esport en excés fins a agotar-lo ***** jo pense que la millor forma de tindre una vida saludable és amb una bona alimentació **** és menjant aliments naturals evitant qualsevol tipus d'aliment industrial, amb unes hores de son adequades i amb un hàbit d'esport saludable.La millor forma que aquest estil de vida siga mes amé és compartir-lo amb altres persones, això ajuda a que la pràctica d'esport diària siga menys pesada.

Carta al director

Carta al director:

Hola, sóc un aficionat d’este club soci des que era menut. I porte a este club molt dins del cor, tots els cap de setmana vaig l’estadi on juga, per a estar sempre amb els jugadors i que mai estiguen sols.

I envie este missatge per a queixar-me sobre la gestió que du el club, que per al meu gust no ho estan portant per bon camí. El director esportiu d’este club que és Braulio, no encerta en l’elecció dels fitxatges i de les vendes dels jugadors. Tampoc encerta en els contractes que fa als jugadors. També pense que hauria de donar més oportunitats als joves que juguen al planter, que podria donar-li una oportunitat a cada un dels jugadors.

Altre tema molt important és la del camp de futbol, que ahi seguix, parat. Que ni va avant ni va arrere, tindrien que traure beneficis per a torna a les obres del Nou Mestalla, que els valencianistes sempre em vuigut estrenar. I el tema més important es la del President, que ara que ja an destituit al f... de Manuel Llorente, podrien traure un president com deu mana, un President que siga de la casa i sobretot que senta els colors del Valencia Club de Futbol.

No em ratlles

En un petit poble de Castelló vivia una xiqueta que es deia Clara, a aquesta xiqueta li entusiasmava el dibuix.

Un dia mentres es trobava a la classe de la senyoreta Carme, la professora d'anglés, es va posar a dibuixar un dels seus animals preferits. Al finalitzar la classe i al tornar a casa, es va posar a finalitzar el dibuix sobre “Dumbo”, el seu dibuix animat preferit.

Ja era tard quan sa mare va arribar a casa de treballar i va trobar a Clara dibuixant. Aquesta li va dir a la seua filla que anara a dormir que era massa tard i que a l'endemà seguiria. Clara va agafar i el va guardar a la seua carpeta de dibuix.

Una vegada en el llit, va començar a somniar que ella era part d'aquell dibuix i que una xiqueta malvada volia desfer-se d'ella. Clara molt esglaiada corria per fugir d'ella, però ella no podia, mentres dormia cridava plorant “No em ratlles! No em ratlles!” d'enseguida la mare la va despertar.

Al dia següent li contà el seu son i que no era la primera vegada. La mare esglaiada li va prohibir que seguira dibuixant, que la portaria a la psicòloga del col·legi.

No em ratlles

Una vesprada Joan va eixir al carrer amb el seua amic Carles, estigueren parlant tota la vesprada sobre l'examen que tenien demà a l'última hora. Joan estava molt confiat perqué es passa tota la setmana estudiant les preguntes que Carmen la professora de biologia va demanar. Carles va estar tota la nit fent el vago mirant la televisió, escoltant música, i jugant a la play. Al matí següent en l’hora del pati Joan es va posar a estudiar a la biblioteca del col·legi una estona però la seua imaginació el feia distraure i estar en la lluna de Valencià. Per fi passaren les hores i arriba el moment de l'examen, de sobte va començar a suar i a posar-se nerviós quan estava llegint les preguntes de l'examen va veure que les preguntes no es pareixien a les que havia estudiat, de sobte Carmen li va dir: ''Joan agafa les llibretes dels teus companys''. Estava tan marejat que va agafar les llibretes dels seus companys i les va ratllar. Quan un company li va dir ''No em ratlles la llibreta''.

Cuentos y Leyendas del Antiguo Egipto

Fitxa de Lectura

Títol → Cuentos y leyendas del Antiguo Egipto.

Autor → Brigitte Évano.

Colecció → Tus libros cuentos y leyendas.

Editorial → Anaya.

Lloc i any de publicació → Madrid, 2006

Resum → A Osiris el havien ficat en un sarcofac, perque havia mort. Anaven en una barca per el riu mil per a enterrar a Osiris en Egipte. Menters anaven per el riu el sarcofac es va caure al riu i es va desfer a trosos. Horus cuant es va fer major va reclamar el reinat que tenia sun pare per a reinar als homes. Horus i Set lluitaren per la corona de el conquistador dels homens. Sinuhé es va convertir en el jefe de una tribu molt impostant a Egipte.Un home el va desafiar en un duel per a veure qui era el jefe de la tribu, varen fer el duel i Sinuhé va guanyar i es va quedar com el jefe de la tribu. Kunapup feu un viatge amb els seus asnes, i cuant anava per un camí un home va ficar una tela en el camí per a que Kunapup i els seus asnes no pugueren pasar.

Kunapup es va enfadar i el home li va dir que no podia pasar perquè el camí dia que era de ell, es varen ficar a bramar i els bramits varen a pasar a les mans, i el home va guanyar i els va quedar els asnes.

Unamón es va comprar una barca per a transportar els negicis que feia. En el transport d’un negoci li varen furtar el or que duia a la barca, Unamón va acusar els mariners que treballaven a la barca.

El faraon i la seua dona li va demanar als deus un fill, i el varen tindre. Egipte es va convertir en un pais al reves, perque ara el que no tenia res, ara de repent tenia moltes coses.

La casta de banya trencada, de Pepa Guardiola.

-->

Fitxa Bibliogràfica

-Títol: La Casta de Banya Trencada

-Autor/a:  Pepa Guardiola

-Col·lecció: La Moto

-Edtorial:  Tàndem Edicions

-Lloc i any de publicació: València, abril 2012.

 Resum

Espluc era un ocell petit que acabava d''abandonar el niu, en busca d'algú que protegir. Va conèixer un bou acabat de nàixer que es deia Salat. Es va proclamar l'esplugabous de Salat. Espluc li va presentar a Naia, una burra.

Naia i Salat es van encarar. Espluc li va dir a Salat que no l'embestira perquè les vaques se riurien d'ell per embestir una burra.

Al cap del temps posaren a Salat al corral dels bous braus, i va conéixer al seu pare, Culebró. Començaren a entrenar al Salat per a exhibir-se a la plaça de bous. L'amo va fer pujar Salat en un tipus de carro per endur-se'l a la plaça.

Salat va arribar a la plaça de bous. Quan va eixir a la plaça, intervingueren Espluc i Naia per salvar-lo. Van salvar a Salat i els dugueren als tres a la Marjal.

Valoració Personal

El llibre està prou bé, ja que m'ha agradat per les relacions que tenen els animals de diferents espècies. Sobretot un ocell, una burra i un bou, que a la vida real es durien fatal. L'actitud que té Salat quan s'adona que el van a portar a la plaça de bous és molt bona. Però, el seu pare Culebró li conta que fas una exhibició i et maten.

Salat li hauria de fer cas ja que és el seu pare, però passa absolutament d'ell.

Aquest llibre demostra que si un amic et diu que no ho faces per bé, li has de fer cas, no al contrari.

Fragment de la novel·la

• On s'ha vist, una burra saltant les canyes! - comentava un.
• Bota com si li hagueren posat un moll a les anques! - criticava un altre.

Es burlaven de Naia, per ser una burra sense futur, ja que no és igual que un cavall. Però, pot demostrar alguna cosa més que altre animal.

Concurs de microrelats "No em ratlles"

Coincidint amb la publicació del nou llibre de microrrelats de Flavia Company, No em ratllis, posem en marxa un concurs de microrelats entre totes les aules d’ESO i Batxillerat que desitgin participar!


Normes de participació:

• Cal utilitzar un pseudònim
• S'ha d'escriure en valencià
• 200 paraules d'extensió (màxima)
• El títol del microrelat ha de ser: "No em ratlles"
• L'expressió "no em ratlles" ha de ser utilitzada, almenys una vegada, en sentit literal.

Els guanyadors rebran un lector de llibres electrònics.

Control expressió escrita

Redacta un article d’opinió en el qual exposes el teu punt de vista sobre la pràctica esportiva i sobre els hàbits més adequats per dur un estil de vida saludable. (150-200 paraules).

Desaparición de chicas en Riba-roja de Túria.

Desaparición de chicas en Riba-roja de Túria.

A un hombre de 35 años le gusta mucho observar a las niñas menores de 18 años.

Un hombre llamado José Lluch de 35 años, fue detenido el día 23 de marzo de 2013 por ser acusado de hacer desaparecer más de dos semanas a un grupo de jóvenes de 15 y 16 años. Ellas estaban en un parque al lado del río cuando él fue con una camioneta y acompañado de dos hombres más las cojieron y se las llevaron. Isabel, una mujer de 30 años que estaba con su hija pequeña lo vio todo, fue enseguida a denunciar y los padres como iba pasando el tiempo iban yendo a denunciar la desaparición de sus hijas. La policía las estuvo buscando durante dos semanas y no encontraban pistas, hasta que una anciana llamada Gloria de 83 años, fue a pedirle a la policía que fuera a averiguar qué pasaba en la casa de al lado, que solo se escuchaban gritos y lloros de chicas jóvenes. Efectivamente eran ellas, allí estaban con la ropa rota, llenas de arañazos, rozaduras, habían sido maltratadas y violadas por José Lluch. Una experiencia mala para 4 jóvenes de 15 y 16 años. José Lluch fue detenido 30 años por agresiones, violaciones y secuestro.

Agresions als metges

Vaig a parlar sobre les mesures que estan prenent en la xarxa sanitària, per les agressions que reben els metges.

La meua opinió sobre aquest text és que em pareix perfecte que adopten mesures contra la violència als metges en hospitals com el botó antipànic, el que no m’agrada són els motius i raons per les quals els pacients decideixen atacar els metgeshan de millorar-ho molt.   

Han de millorar l’atenció als pacients, AMB aquesta millora no hi hauria tantes agreccions i la gent estaria més contenta amb l’atenció rebuda.

La meua conclusió és que els metge han de organitzar millor perquè no s’enfade la gent i ni hi hagen problemes.

Expressió escrita II (proves d'accés)

Redacta un text d'una extensió mínima de 200 paraules sobre una de les següents opcions:

a) Crea un text argumentatiu on manifestes la teua opinió sobre el paper que juga la família en la formació de valors.

b) Crea una notícia d'algun fet que pose de manifest la pèrdua de valors en la societat.


Com sempre, has de redactar el text un document nou de Google Drive i compartir-lo amb el professor.

Alimentacion y Sueño

Voy a hablar sobre la calidad del sueño y sobre la alimentación saludable. Es muy importante seguir las instrucciones recomendadas por los médicos.

Mi opinión sobre la calidad del sueño es la siguiente. Hay que intentar dormir unas 9 o 10 horas diarias, ya que el no dormir produce varias enfermedades y falta de atención.

Para un deportista es algo que tiene que llevar estrictamente, ya que si no duerme no puede ejercer su deporte al 100 por 100.

Por otra parte la alimentación tiene que ser saludable para estar sanos y no tener ningún tipo de enfermedad, ni de problemas de salud.

Para los deportistas también es algo imprescindible para recuperar todos los hidratos y ejercer el deporte sin ningún tipo de problemas.

Deben de llevar una alimentación sana y dormir bastante para rendir en el deporte y no tener ningún tipo de problemas en su vida, si sigue estos pasos es menos probable que enferme.

L' equip Juvenil "B" del Riba-Roja de Túria C.F. aplega a una final històrica.

L’equip Juvenil B del Riba-Roja de Túria Club de Futbol aplega a una final històrica.

L’equip Juvenil “B” del Riba-Roja de Túria Club de Futbol va jugar el campionat més important de la Comunitat Valenciana, on participen els equips més destacats, que és la “Copa València”. Que aquest any el va jugar este equip, que ningú el coneixia i des que va jugar aquest campionat es va conéixer per tota la Comunitat Valenciana, que a base de treball, esforç i esperit va disputar un campionat excel·lent. En aquest campionat l’equip de Riba-Roja en la fase de grups li van tocar uns equip molt durs, que eren el Torre Levante, Vila-Real C.F. i Crack’s. A l’equip li tocava debutar contra el rival més dur del grup, el Vila-Real C.F., va ser un partit molt disputat en el qual el Riba-Roja va véncer per 1-0 amb un gol de falta directa de Juanvi. El segon partit li tocava jugar contra el Torre Levante, el partit va ser un poc avorrit ja que el partit va ser dominat en tot moment pel Riba-roja, que va véncer per 3-0 amb gols de Juanvi per partida doble i Víctor. L’últim partit que quedava de la base de grups va ser contra Crack’s, que varen empatar els dos equips a 1-1, el gol va ser obra de Juanvi amb una espectacular xilena que va deixar tot el camp bocabadat. L’ equip va passar als quarts de final com a primer de grup amb 7 punts. Als quarts de final li va tocar l’Hèrcules C.F que va quedar segon al seu grup, l’equip va aplegar al partit amb la moral molt alta perquè no s’esperaven arribar tant lluny en el campionat. El partit va ser molt dur per als xicons, que s’ho varen deixar tot al terreny de joc i que varen guanyar per la mínima, 1-0, amb un gol  d‘Hèctor en una jugada  d’estratègia que va concloure en un gol molt bonic. Gracies a aquest partit l’equip es va plantar en unes semifinals molt boniques de vore, l’equip no es creia el que havien aconseguit i estaven molt emocionats de jugar aquest partit contra un rival molt dur com és el Valencia C.F. A l’altra semifinal es trobaven el Llevant U.E. i L’Elx C.F. A la semifinal l’equip va estar a la altura del rival i el partit es va quedar sense gols amb un 0-0 inicial. El partit va arribar als penals, El Valencia C.F va començar tirant el primer penal que el porter del Riba-roja Òscar va endevinar. La tanda va aplegar al seu últim penal amb un resultat 4-4, i amb l’últim penal a favor del Riba-Roja, que si marcava passaven a la final, si no continuaven llançant penals. L’encarregat de tirar l’últim penal va ser Juanvi que era fins ara el màxim golejador del Riba-Roja, Juanvi va enganyar el porter i va marcar el penal decisiu. L’equip va pasar a jugar la final contra el Llevant U.D. que va ser el guanyador de l’altra semifinal. Els xics estaven eufòrics per la gesta que havien aconseguit en aquest campionat.

Va arribar el gran dia que tots esperaven, tots els pares no es podien creure el que havien aconseguit els seus fills, el cos tècnic de l’equip tampoc s’ho podia creure, però ja que havien arribat a esta final volien guanyar.

Els dos equips varen entrar al camp com si es tractara de la final de la “Champions League”, l’àrbitre va xiular el començament del partit, el Llevant es va avançar al marcador, però el Riba-Roja amb molt d’esperit i casta va remuntar el partit en 5 minuts espectaculars de l’equip amb dos gols de Juanvi i de Carlos. Faltant 3 minuts d’encontre va haver una falta al límit de l’area,  l’especialista que era Juanvi es va disposar a llançar la falta, i va marcar un gol per a la història del Juvenil “B”. El partit es va acabar i els xicons varen celebrar el triomf de la “Copa València” com si hagueren guanyat el campionat del món. A part de guanyar el campionat, Juanvi va guanyar el màxim golejador amb 5 gols anotats. I va recibir el trofeu de máxim golejador del campionat.

Els xicons varen ser rebuts al poble com uns heroïns, i varen rebre cada un, una medalla al merit esportiu de Riba-Roja de Túria.