dilluns, 17 de juny del 2013

Estimat Ronaldinho




Titol: Estimat Ronaldinho
Autor/a: Jordi Sierra I Fabra
Colecció: L’odissea
Editorial: Empúrles
Lloc i any de publicacio: Barcelona
Resum:
Joao era el pare de tres fills, un de ells Ronaldo, tenia un any i el seu pare Joao li va regalar un balo de futbol. Ronaldo als 5 anys no deixava el balo, jugava dins de casa i sa mare li renegava. Un ojeador el va vore jugar al futbol i se’l va andur a jugar al equip de la ciutat que era el Gremio. El seu pare estava molt orgullos, perquè tame tenia al seu fill major jugant en el Gremio. Tots els amics de Roberto dien que Ronaldo era molt bo i que era un figura. Els pares feren una festa per a celebrar el 19 aniversari de casats, ningú de la festa trobava a Joao i un amic el va trobar a la picina flotant. El seu fill Roberto li va trobar un pols minim. El enterro de Joao va ser multitudinari, anaren tots els familiars, amics... Desde que va morir el pare la vida de la familia cambia, tots el tiraven de menys. Ronaldo va suspendre moltes asignatures, la mare va parlar en el professor i li va dir que va suspendre tantes no per el futbol que era lo que dia sa mare, sino per la mort del seu pare.
Ronaldo va jugar un campionat de futbol sala, amb un equip que havien format uns amics, per a guanyarlo. Ronaldo va guanyar el campionat, també guanya el millor jugador del torneig. El director esportiu del Gremio cuant es va enterar que alguns jugadors havien jugat eixe torneig es va pegar una esbroncada molt gran.
Ronaldo, la germana i sa mare, agafaren un vol cap a Suïssa per a visitar al seu germa, que havia fixat per un equip Suïs. El director de Gremio li va comunicar a Ronaldo que havia de canviar de col·legi, per a millorar els seus estudis. Ronaldo va coneixer a un altre xicon que jugava a Gremio, Tiago, que es va convertir en el seu millor amic.
La federacio de futbol de Brasil va cridar a casa de Ronaldo per a dirli que el havien convocat en la Seleccio per a jugar dos partits a Regne Unit.
Ronaldo va ser campio del món amb la seleccio Brasilera Sub ‘17.
Ronaldo va firmar el seu primer contracte profesional amb el primer equip de Gremio. També el varen convocar amb la Seleccio Brasilera absoluta, cam ja hi havia un Ronaldo a la seleccio varen fer una votacio pr a veure com li deien de nom, la gent va votar que es diria Ronaldinho. Al seu debut va marcar un gol a la Olimpiada. El seu germa Roberto es va oferir a ser el seu representant i Ronaldinho va aceptat encantat.
Ronaldinho va fixar pel PSG, i els seguidors del Gremio el tractaven de traidor per anar-se’n a Europa a jugar. Ronaldinho va jugar el mundial de Corea i Japó, i li va servir per a fitxar pel Barcelona. Al seu primer any al club va ser el maxim golejador del Barcelona.

Nosaltres els humans

 Autor: Agustí Galiana

Editorial: Bromera


Any de publicació: 1999

Lloc publicació: Alzira

Resum:

Qui som? Que fem? Per qué?

T'ho has preguntat alguna vegada? Doncs ací tens informació que te pot ajudar a traure les teues pròpies conclusions.

Ens introdueix parlant-nos de la nostra realitat animal. A pesar de que algunes vegades ens oblidem d'ella, així és. Parla de la nostra evolució, dels nostres parents més propers etc

Després, vincula la nostra evolució a la nostra conducta. Per exemple: el masclísme.

En aquest llibre, trobem moltes respostes. Però com es tracta de teories, hem de deixar fluír la nostra imaginació i prendre les respostes que nosaltres considerem més coherents.

No ens dicten coneixements, ens els exposen per a que els valorem per nosaltres mateixos.

Valoració personal:

M'ha agradat el llibre. M'ha paregut curiós com a mínim.

dilluns, 10 de juny del 2013



Paraula de robot (intel·ligència artificial i comunicació) 

Autor: Oscar vilanova

Editorial: Bromera

Edició: Abril 2003

 Resum

Des que naixem, passem la nostra vida aprenent i desenvolupant la nostra intel·ligència. Aprenem a caminar, a parlar, a escriure, a sumar... Sóm capaços d'adquirir conceptes i de reproduír-los de manera lògica i sense cap coneixement previ. Cosa que ha intrigat als científics i pensadors des de fa més de dosmil anys.

Com funciona el nostre cervell? Quins són els processos cognitius que ens permeten aprendre? Ho poden reproduír les màquines?

Aquestes són les bases que estudien Luc Steels i el seu grup de científics, que pretenen crear intel·ligéncia artificial. Robots capaços de realitzar processos cognitius que els permeten aprendre i inclús de crear el seu propi llenguatge.

Aquests robots han eixit al mercat amb el nom dels AIBO, un gosset robot capaç de fer totes aquestes coses.

La seua tecnología ha seguit avançant i dia a dia podrem desenvolupar noves màquines intel·ligents que possiblement apleguen a ser amb els anys tan intel·ligents com nosaltres.

Però per a això, primer haurem d'entendre la que possiblement siga la màquina més complexa de l'univers. El nostre cervell.

  Valoració personal

M'agraden els llibres que m'instruixen i me fan pensar. Si tens ganes de calfarte el cap, ací tens aquest llibre. Si he de definir aquest llibre, diría: Interessant. 
Tel recomane.


 

 

 

 


No em ratlles

Un xic anomenat Agustí estava obsesionat en la seu llibreta, ahí escrivia totes les coses més íntimes de la seua vida. Ell anava a 4t de l’ESO amb uns companys que eren un poc salvatges, i sempre se ficaven amb ell perquè a totes hores estava escrivint amb ell. Ell estava fart que sempre s’estigueren posant amb ell, però arriba aun punt de tanta ràbia que ja passava de ells, els ignorava i ni els mirava. Un dels seus companys que erea el cap de grup, li va intentar furtar la llibreta però Agustí el va pillar i es va posar com una fera. Agustí li va mirar la mà del seu company i duia un boli per a ratllar-li la llibreta, ell va lligar com un obsés “NO EM RATLLES LA LLIBRETA”! El seus companys es varen acollonar i mai més es varen clavar amb ell.

El Guerrer Blanc, de Joanes Urkixo.

 
Fitxa Bibliogràfica

-Títol: El Guerrer Blanc
-Autor/a: Joanes Urkixo
-Col·lecció:
-Edtorial: Tàndem
-Lloc i any de publicació: Barcelona, 2003

Resum

Fionn era un jove guerrer aprenent, que anava sols pel bosc. El van elegir com a rei d'Irlanda. Gol, el cosí de son pare, agafà a Fionn, el va emborratxar, va causar una catàstrofe, va obrir les portes de l'Inframón i va causar la motor de son pare i molts guerrers.
Fionn se'n va anar d'Irlanda amb Mael i Bran, arribaren a una illa i ajudaren als veïns per a matar als dimonis de l'Inframón que estaven envaínt la seua terra.
Van trobar un dimoni i van començar a clavar-li ganivets, i amb molta aigua i el van derrotar.
Al dia següent, una dotzena de genets cavalcaren fins a ells, era Gol i els morna, ell va dir que Fionn va matar al seu pare, però era mentida, i Fionn és va anar i desaparegué. Quan el trobaren, el van fer veure que ell no tenia res a vore, així que va recuperar l'espassa Birgha i va anar amb Belasko i els altres a matar els dimonis.
Tots van anar fins als dimonis, van matar uns quants però cada vegada eixint més. Gol es va endur al germà de Fionn, Oisin, i li va dir que si el volia, havia de anar a l'Inframón a per ell.
Fionn va fer cas i anà a per ell, es va endinssar dins una cova fins a la porta, va matar a la serp gegant que era la reina i va recuperar al seu pare, als guerrers i a la resta. Una vegada tots, Fionn es va quedar en aquella illa.

Valoració Personal
 
Aquest llibre es d'uns dels que més m'ha agradat en aquest curs, l'actitud d'un guerrer tan jove com Fionn m'ha demostrat que si vols aconseguir un objectiu, no cal rendir-se fins que ho tingues.
També és una persona molt astuta en el sentit de pensar plans per a lluitar sense molta violència.
En resum, aquest llibre és dels millors de les històries fantàstiques. 

Fragment de la novel·la
 
-Una vegada més negàras la teua ajuda a aquesta bona gent, veritat?
-No em necessiten per a res -va respondre Fionn.
 
Fionn no volia saber res, perquè es sentia culpable del que havia passat a Irlanda. 

DANI Y SU PUZZLE GIGANTE

Dani, es un niño muy estudioso, al que le gusta mucho ir al colegio. Es responsable, muy cuidadoso, simpático y sobre todo muy cariñoso. En el colegio todos le tienen mucho aprecio, le encanta tener amigos, si por él fuera sería amigo de todo el mundo. Dani, como todo el mundo tiene un hobby, le encanta montar puzzles. Entre semana solo se dedica a sus estudios, pero cuando llega el fin de semana no deja de hacer puzzles, sus amigos le dicen que los deje a un lado y salga a divertirse, pero él no, prefiere quedarse en casa haciendo puzzles y más puzzles, solo sale cuando los acaba y al dia hace unos cinco. Dani tiene diez años, en unos cuantos días hace once. Esta muy ilusionado, quiere celebrarlo como dios manda, con sus amigos, su piñata, etc. Sus padres ni siquiera le preguntan qué va a querer de regalo, simplemente porque ya lo saben, un puzzle. Le querían regalar uno especial, uno bastante grande, uno que le impresionara y efectivamente lo encontraron. Llego el dia de su cumpleaños, y en medio de la celebración se lo dieron, era un puzzle de mil piezas, era gigante. A Dani le encanto, y como no, se puso a montarlo en ese momento. Fueron pasando los días y Dani aún estaba montando el puzzle, cuando de repente una niña del puzzle cobró vida. Dani sorprendido y a la vez muy contento se puso hablar con ella, le empezó a contar lo mucho que le gustaban a él los puzzles. Le preguntaba mil cosas, como se llamaba, de dónde era, etc. Mientras que el seguía montando el puzzle, pero una vez lo acabó la niña del puzzle ya no volvió, simplemente siguió siendo un simple dibujo del puzzle.

Conte d'expressió


Passejava per la platja jo a soles, sense ningú, tota la platja per a mi, conforme anava caminant per la vora del mar la platja es feia cada vegada més llarga i més llarga. Jo anava caminant sense cansar-me, la platja es feia més llarga però jo seguia sense cansar-me. Al fons de la vora del mar vaig veure una casa, conforme anava apropant-me es feia més gran la casa, vaig aplegar a la porta de la casa, vaig entrar dins, no hi havia res bo, una canica enorme al costat d’una porta sense porta i un quadre amb la platja dibuixada que pareixia molt real. Vaig observar el quadre, el vaig tocar i estava acabat de fer, la pintura encara estava sense secar. Se veu que era d’una persona que no feia molt que havia estat pintat en eixa casa que pareixia abandonada, el més probable se veu que eixa persona anava tots els dies a pintar quadres.