El Guerrer Blanc, de Joanes Urkixo.

 

Fitxa Bibliogràfica

-Títol: El Guerrer Blanc

-Autor/a: Joanes Urkixo

-Col·lecció:

-Edtorial: Tàndem

-Lloc i any de publicació: Barcelona, 2003

Resum

Fionn era un jove guerrer aprenent, que anava sols pel bosc. El van elegir com a rei d'Irlanda. Gol, el cosí de son pare, agafà a Fionn, el va emborratxar, va causar una catàstrofe, va obrir les portes de l'Inframón i va causar la motor de son pare i molts guerrers.
Fionn se'n va anar d'Irlanda amb Mael i Bran, arribaren a una illa i ajudaren als veïns per a matar als dimonis de l'Inframón que estaven envaínt la seua terra.
Van trobar un dimoni i van començar a clavar-li ganivets, i amb molta aigua i el van derrotar.
Al dia següent, una dotzena de genets cavalcaren fins a ells, era Gol i els morna, ell va dir que Fionn va matar al seu pare, però era mentida, i Fionn és va anar i desaparegué. Quan el trobaren, el van fer veure que ell no tenia res a vore, així que va recuperar l'espassa Birgha i va anar amb Belasko i els altres a matar els dimonis.
Tots van anar fins als dimonis, van matar uns quants però cada vegada eixint més. Gol es va endur al germà de Fionn, Oisin, i li va dir que si el volia, havia de anar a l'Inframón a per ell.
Fionn va fer cas i anà a per ell, es va endinssar dins una cova fins a la porta, va matar a la serp gegant que era la reina i va recuperar al seu pare, als guerrers i a la resta. Una vegada tots, Fionn es va quedar en aquella illa.

Valoració Personal

 

Aquest llibre es d'uns dels que més m'ha agradat en aquest curs, l'actitud d'un guerrer tan jove com Fionn m'ha demostrat que si vols aconseguir un objectiu, no cal rendir-se fins que ho tingues.

També és una persona molt astuta en el sentit de pensar plans per a lluitar sense molta violència.

En resum, aquest llibre és dels millors de les històries fantàstiques. 

Fragment de la novel·la

 

-Una vegada més negàras la teua ajuda a aquesta bona gent, veritat?

-No em necessiten per a res -va respondre Fionn.

 

Fionn no volia saber res, perquè es sentia culpable del que havia passat a Irlanda.