Passejava per la platja jo a soles, sense ningú, tota la platja per a mi, conforme anava caminant per la vora del mar la platja es feia cada vegada més llarga i més llarga. Jo anava caminant sense cansar-me, la platja es feia més llarga però jo seguia sense cansar-me. Al fons de la vora del mar vaig veure una casa, conforme anava apropant-me es feia més gran la casa, vaig aplegar a la porta de la casa, vaig entrar dins, no hi havia res bo, una canica enorme al costat d’una porta sense porta i un quadre amb la platja dibuixada que pareixia molt real. Vaig observar el quadre, el vaig tocar i estava acabat de fer, la pintura encara estava sense secar. Se veu que era d’una persona que no feia molt que havia estat pintat en eixa casa que pareixia abandonada, el més probable se veu que eixa persona anava tots els dies a pintar quadres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada