No em ratlles

Una vesprada Joan va eixir al carrer amb el seua amic Carles, estigueren parlant tota la vesprada sobre l'examen que tenien demà a l'última hora. Joan estava molt confiat perqué es passa tota la setmana estudiant les preguntes que Carmen la professora de biologia va demanar. Carles va estar tota la nit fent el vago mirant la televisió, escoltant música, i jugant a la play. Al matí següent en l’hora del pati Joan es va posar a estudiar a la biblioteca del col·legi una estona però la seua imaginació el feia distraure i estar en la lluna de Valencià. Per fi passaren les hores i arriba el moment de l'examen, de sobte va començar a suar i a posar-se nerviós quan estava llegint les preguntes de l'examen va veure que les preguntes no es pareixien a les que havia estudiat, de sobte Carmen li va dir: ''Joan agafa les llibretes dels teus companys''. Estava tan marejat que va agafar les llibretes dels seus companys i les va ratllar. Quan un company li va dir ''No em ratlles la llibreta''.