A cavall regalat, no li mires el dentat
Anava
caminant pel carrer, i un home em digué que em regalava un cavall. A mi
m’agradaven molt els cavalls. Vaig anar corrent a la granja del poble
del costat, quan vaig entrar, l’home em va portar fins a ell i me’l
donà. Hem va resultar estrany que me’l regalara però vaig fixar-me en la
seua dentadura, i no tenia dents. Així que, a cavall regalat, no li
mires el dentat.
Estar amb l’aigua fins al coll
El
meu amic Pere i jo anàrem a passar el dia al riu, anàrem prompte a
comprar el dinar i el berenar. Quan arribàrem, vam decidir banyar-nos i
llevar-nos la calor de damunt. Pere es va tirar de cap a la part més
fonda, l’aigua li arribava per la cintura. Mentre que jo estava amb
l’aigua fins al coll.
Estar com una bassa d’oli
Anna
era una xiqueta d’onze anys, tots els diumenges pujava amb la seua
família al seu xalet. Era el primer diumenge d’agost i feien 40 graus
amb un fort vent de ponent. Agafaren el cotxe i anaren ràpidament al
xalet per a nadar en la seua piscina. A la mitja hora d’arribar, Anna es
va posar-se el banyador i es va dirigir a la part més alta que és on
estava la piscina. Rafa, el cosí d’Anna va agafar-la amb totes les seues
forces i la va llançar a la piscina. Ella va donar un crit i va eixir
corrents. Anna li va dir als seus pares que l’aigua estava com una bassa
d’oli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada