Tots
els dies a les 4:00h pegava un gran passeig per l'únic parc que hi
ha a la petita població de Tuna, Rússia, en la qual vivia.
Sempre
que passava pel cantó que gira cap a l'estació, veia una casa amb
les llums enceses, em cridava l'atenció perquè a les 4 del migdia
no podien estar les llums enceses, és més , sempre que passava per
baix d'aquella casa les llums continuaven enceses.
Un
dia parlant en el bar amb els meus amics se'm va ocórrer
preguntar-los si ells també es donaven compte que aquella casa
sempre tenia les llums enceses, em varen dir que molta gent parlava
d'aquella casa, que feia molt de temps que no veien entrar ni eixir
ningú. Vàrem parlar entre nosaltres d'anar un dia a trucar a la
porta i investigar un poc sobre què passava allí.
Al
dia següent anàrem els 4 amics a trucar a la casa, a l'arrimar-nos
ens va aplegar una olor molt forta, com a podrit, però no li vàrem
donar gens d'importpància. No ens va obrir ningú i decidírem
anar-nos-en a casa i altre dia tornar a vore si aconseguíem pillar a
algú dins.
Al
cap del temps varem parlar per tornar a aquella casa, a les 3:30 h
quedàrem en el parc, anàrem i trucàrem la porta, no ens va obrir
ningú. Ens preocupava per què les llums continuaven enceses i
desprenia una olor prou mala. Decidírem forçar la porta per
observar la casa per dins, al final com no poguérem entrar per la
porta vàrem trencar la finestra, vaig entrar jo primer per la
finestra de la cuina, em vaig apropar a la porta per obrir-los als
meus amics quan de repent em va vindre una olor encara més forta i
vaig poder observar una ombra d'un home asegut a una cadira, a
l'alçar la vista vaig pegar un crit de veure aquella escena
horripilant, el meus amics corrent entraren per la finestra i es
varen quedar quiets al descobrir que hi havia el cadàver d'un home
en aquella casa, estava recolzar en la taula amb una botella de vozka
al costat i encara estava en bon estat gràcies al fred de l'hivern
de Rússia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada