El cura

Fa no molt de temps, va ocórrer en una ciutat italiana un fet curiós. L’abat d’un barri marginal va observar que una parella de feligresos acudia totes les vesprades a l’església. Eren uns joves d’aspecte llatinoamericà que s’asseien en una capella lateral i romanien allí en silenci durant una hora, al cap de la qual es marxaven amb la mateixa reserva i cautela amb la qual havien arribat. El sacerdot, intrigat per la devoció mariana d’aquells estrangers, els vigilava de vegades sense observar res sospitós. Durant un mes, els joves no faltaren ni un dia. Però, passat aquest temps...

Començaren a faltar un dia i altre fins a arribar al punt de que no anaven més.

El cura no va donar importància, els tractava com a uns mes però li resultava un poc molest i sospitós que d'anar tots els dies passaren a no anar quasi mai o mai.

El cura volgué investigar sobre per què aquests joves faltaven tant, i en va buscar informació, va buscar la foto a l’ordinador en la llista d'empadronament, va buscar el nom, l'edat, on vivien etc. Va anar on ficava que hi vivien, era un barri que hi donava por entrar, estava tot trencat, femers cremats, pals i troncs pel mig de la carretera, cotxes bolcats, etc. Una vegada allí va trucar a la porta i no va contestar ningú, va decidir que tornaria altre dia. Al dia següent va tornar, va trucar altra vegada a la porta i com ja li havia ocorregut, no li va obrir ningú, va decidir preguntar als veïns si allí vivien Antoni i Berta, que era el nom de la parella, els veïns li varen dir que feia temps que no els veien per la casa, i que des de feia temps es rumorejava que anaven a mudar-se a altre lloc més tranquil, el cura va investigar sobre on s’anaven a mudar els 2 joves i va trobar el carrer, va anar a sa casa, al trucar no els va obrir ningú, va preguntar als veïns d’aquella zona que si Antoni i Berta vivien en aquella casa, la resposta de la veïna el va deixar bocabadat, resulta que havien mort.