“Tota la culpa és de l'alcohol”

Despertar era un martiri per al senyor Ledenev. La seua vida era simple, solitària i trista.

Havia pensat algunes vegades en el suïcidi però mai s’havia atrevit a rematar la feina.

La seua rutina es basava en buscar menjar i beguda, ja que els pocs diners que tenia es perdien quasi tots en el lloguer, la llum i el gas, encara que aquest últim sols podia permetres posar-lo les nits més fredes de l’any.

Algunes vegades, decidia utilitzar els pocs diners sobrants per a comprar una botella de vodka. El més barat. Aquell vodka de destil·lació rápida que mai en la vida li sentarà bé a ningú, però: i qué?

“Cada día que sume, és un altre que reste.”

Havia trobat algunes restes de botelles pel carrer i les abocà totes a una mateixa botella. Però aquell dia la cosa era diferent. No tenia prou amb mig litre de deixalles. Va decidir renunciar al sopar i va comprar un altra botella de vodka. Després les va guardar a l’armari.

***

Tragué a les seues amigues del moble. Es va dirigir cap a la porta. Però abans de poder eixir va quedar hipnotitzat per la finestra.

“Estrelles. Protagonistes dels millors poemes d’amor i dels càntics més esperançadors . Ni tan sóls elles que són milions de sols llunyans, són capaces d’il·luminar la meua nit”.

Seguidament va eixir cap al menjador, va seure a la taula i a la semiobscuritat d’un ciri, va obrir la primera botella.

“Tota la culpa és de l'alcohol.”

Havia perdut la família, havia estat en la presó i el seu cap el traïa a totes hores recordant-li el passat que ell mateix havia destruït . El vodka havia fet que preferiria l’infern a la vida.

Va passar hores entre records i copes. Fins que no ho va poder suportar més. Pres per l’ira i la por, va llançar de manera violenta el contingut de la taula contra la paret adjacent, va traure la segona botella i d’un mateix glop va engolir tot el contingut. Seguidament la va deixar sobre la taula i va recolçar la cara.

Allí va quedar. Mirant la lluna distorsionada a través del cristall de la botella. Sentia com el seu cap pegava voltes. Sabia que la seua sort anava a canviar. Borroses i mogudes van ser les imatges que van desembocar en la inconsciència que precediria l’obscuritat total.

6 ANYS DESPRÉS

Vladimir Ledenev, de 68 anys.

Tula, Rússia.

Apareix un cadàver sobre una taula, amb una botella a l'esquerra i altra esclafada sobre la paret. A la cuina trobem dos diaris datats en el mes de febrer de l'any 2000, data que concorda amb la data de la mort.

El cos presenta una momificació parcial avançada, causada per una deshidratació severa segurament provocada per la ingesta d'una gran cuantitat d'alcohol que junt al fred extrem de Tula, ha evitat la proliferació dels agents descomponedors. Cosa que també explica la falta d'olor que hagués alertat els veïns.

En la casa trobem les llums d'una habitació amb finestra encesa. Raó per la qual deduïm que era de nit en el moment de la mort, però no podem explicar per qué la seua habitació tenia els llums apagats

Apareix amb el cap sobre la taula, recolzat sobre la galta dreta, mirant direcció cap a una botella de vodka buida. Hi ha indicis que aquesta posició va ser adoptada de manera voluntària ja que no presenta cap hematoma que indique un colp sobre cap superfície com hagés causat la taula.

Pareix haver mort congelat. El cos humà quan necessita concentrar la sang en una part del cos (en aquest cas el cap i el cervell) les primeres zones afectades són les extremitats ja que redueix la circulació sanguínia d'aquesta zona.

Després de l'autòpsia podré revelar la causa real de la mort.