ACTIVITAT DE L'ARANYA

LA MEUA VIDA D’ARANYA EN MÀ D’ALTRES

Descansava jo un divendres a la meva casa. Acabava de mudar-me, i la veritat que agraïa el canvi. Ací tot és de color blanc, ben Il·luminat, net i si vull estar a soles, tanque la porta i tot és fosc. La meua odissea començà cap a les nou de la nit. Encara em trobava emocionada per la mudança quan de sobte una forta corrent groguenca em caigué damunt sense previ avís. I el pitjor de tot no es això, sinó que el líquid derramat deixava un fastigós rastre de bromera. “Què dimonis era això?”, em vaig preguntar. Acte seguit una trompada d’aigua netejà el que havia ocorregut, sense deixar cap pista, com si es volgués que ningú s’assabentara del que havia passat. Eixe sols va ser l’inici d’una nit de successives torrents de líquid groguenc que amb el pas de les hores es feia cada vegada més intens, tant en color com olor, una olor repugnant. Així va passar una setmana. Em trobava quasi descomposta i ja no podia més. L’infern més horrible no tenia comparació. El fet de pensar que encara em quedava una altra setmana de vida m’afonava encara més. Una altra setmana d’insuportable tortura... Fins on podia aplegar l’odi de les persones? Havia perdut tots els meus privilegis. Ja no podia decidir quan volia dutxar-me, ni quan volia estar a soles. M’havien ficat el menjar a la boca, però ara no em deixaven mastegar. Una setmana més tard uns humans de l’equip de salvament, o això pensava jo, em van rescatar. Estava totalment descomposta, no tenia forces ni per agrair-los el seu acte de compassió. Però no se’ls ocorregué altra cosa que tirar-me al fem.