Passat
este temps els joves no varen acudir a missa durant uns dies, el cura
es va preocupar al vore que els joves no acudien a missa diàriament. Era
molt estrany que anant tots els dies a missa, de sobte no varen anar-ne
cap, perquè durant tot un mes varen anar tots els dies a l’església del
poble.
El cura es va interessar molt en eixe cas per a esbrinar per què no acudien a missa, quan anaven tots els dies,
el cura va esbrinar on vivien per a vore que els passava als joves i a dir-los que no deixaren d’acudir a missa.
El
cura els va dir a uns companys d’estos joves que li digueren la
direcció de sa casa, estos companys amablement li varen dir la direcció
encantats, perquè ells tampoc sabien res de per què no acudien a missa
últimament.
El
cura va agafar el seu vehicle propi i va anar en direcció la casa del
joves, el cura va arribar a la seua casa i va tocar al timbre, no va
obrir ningú, era molt estrany perquè totes les finestres estaven
tancades com si allí no visquera ningú. El cura preocupat es va tornar a
la seua casa, l’endemà hi havia missa, i allí estaven els companys
d’aquestos joves, els va dir que a sa casa no hi havia ningú vivint i
que estava molt preocupat per si els havia passat alguna cosa. Passats
uns dies, els joves seguien sense acudir a missa, i el cura seguí també
molt precupat per eixe cas. El cura va tornar a la casa dels joves per a
vore si ja hi havia algú a la casa, però seguia sense obrir ningú. A la
setmana següent va haver una missa i els joves que eren
llatinoamericans van acudir a l’església, el cura es va alegrar molt, i
l’acabament de la missa el cura els va dir que es va preocupar molt
perquè no acudien a missa i que els va anar a buscar a casa per a saber
per què no hi anaven. Els joves li varen dir que se n’anaren de vacances
a vore a la família que feia molt de temps que no la veien, el cura es
va alegrar perquè eixe era el cas pel qual no anaven a missa. A partir
d’eixe dia varen acudir tots els dies a missa com de costum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada