TITOL:
¡PLOM,
MÉS QUE PLOM!
AUTOR:
Jesús
Cortés
COL·LECCIÓ:
Espurna
EDITORIAL:
Edicións
Bromera
LLOC
I ANY DE PULICACIÓ: Alzira,
1992.
RESUM:
Albert
és un jove a qui li agrada molt els experiments. Sempre està cap a
dalt i cap a baix buscant que invent ha de fer. Sempre rep l'ajuda
dels seus amics; L'Enrenou, Camil·la i Tellina. Albert va decidir
fer un invent, un invent que revolucionaria el món de la maldat que
hi ha per tots els llocs.
L'invent
s'anomenaria BAT-2000. Albert volia que fóra un bon experiment,
alguna cosa que deixara boca oberta a tots els que ho vegeren. Albert
era un jove amb molta imaginació, li agradava molt l'acció, era
divertit i per això volia fer l'invent BAT-2000 per a lliurar al món
de tots els perills, encara que a vegades fóra un cabra boja i també
molt cabut, que quan se li ficava alguna cosa en el cap fins que no
ho aconseguira no pararia, perquè tot el que es proposa ho ha
d'aconseguir.
VALORACIÓ
PERSONAL:
Per
a mi, el llibre encara que m'ha costat llegir-lo un poquet ha estat
bé. Hi havia capítols divertits. M'ha paregut un llibre interessant
de vore com un jove pot tindre tanta imaginació per a pensar a fer
un experiment per salvar tots els mals i tota la delinqüència del
nostre món. També m'ha paregut bé perquè es demostra que els que
són amics i estan sempre ahí ajudant en tot el que poden, siga
fàcil o siga difícil d'aconseguir com aquest aparell anomenat
BAT-2000. Encara que havia de passar unes estones no molt agradables
amb persones, aixo no m'ha agradat molt, però bé, el llibre ha
estat bé i divertit.
SELECCIONA
UN FRAGMENT DE LA NOVEL·LA I COMENTA PER QUÉ:
-¡Ostres!
-va exclamar -, ¿això és un gos o un ratolí de corda?
La
dona, en escoltar el comentari d'Albert, va fer cara de pomes molt
molt agres mentre s'aguantava les ganes de defendre la seua Lina.
-Calla,
Albert -li va dir Tellina mentre es posava roja com un titot.
-¡Però
si sembla un cigró acabat d'agranar! -continuà ell tot observant
com la gosseta ajupia el culet per fer una pixarradeta.
-¡Bandarra!-
el va increpar la dona.
-¿Bandarra?
¿Aquesta dona m'ha dit bandarra?
Senyora,
jo sóc un científic enmig d'un experiment que fins ara és tot un
èxit. Vosté mai no ho comprendria. Em recorda vosté els mamuts. És
clar que en el període quaternari ningú no es pintarrejava com va
vosté. Segur que duu faixa de seguretat. ¡I quins cabells! Podia
tallar-se'ls al zero i plantar-se el gos al cap...
La
dona, inflada per un sobtat atac d'histèria, mamprengué Albert amb
la bossa de mà mentre li cridava frenèticament:
-Bandarra,
que ets un bandarra, un bocamoll!...
*Perque
no em pareix bé que un xiquet es fique amb una dóna major, ni que
una dóna major es fique amb un xiquet, això no hauria de passar,
sempre cal tindre respecte cap a les persones .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada