dilluns, 7 de gener del 2013

Una aranya “servicial”

El meu treball és molt sacrificat. Treballe en un bar de la capital anomenat Quintos. I per desgràcia treballe en el pitjor apartat possible i encara més, si es tracta d’un bar on la principal beguda es la cervesa. Per qué? Molt senzill.

El meu treball consisteix a quedar-me quieta dins del servei mentre els “usuaris” em llancen les seues “substàncies de rebuig”. Si has begut cervesa, ja saps de què parle.

Estic un poc enganxada per un xic, i sé que ell també es fixa en mi.
Ací el vaig vore per primera vegada. I també va ser el lloc on vaig començar a enamorar-me d’ell. Em vaig fixar en ell per primera vegada perquè és l’única persona que mai m’ha assenyalat. Ni tan sols m’esguita.  

Sempre que ha de passar per ací, ve on estic jo. I si estic ocupada, s’espera per a poder estar prop de mi. Aixó vol dir alguna cosa, no?

Sempre ve acompanyat. Moltes vegades he sentit conversacions d’ell amb els seus amics, que en són molts. Sentint-lo he descobert que és una persona intel·ligent, divertida i un punt extrovertida, cosa que m’agrada. Sé que el seu nom és Guillem i que viu prop. Actualment treballa i estudia, cosa que poca gent aconseguix.

És alt, un metre vuitanta-cinc aproximadament. Té els cabells clars, els ulls d’un marró color mel que es degrada per a aconseguir el verd en l’interior.Té uns llavis finets però carnosos i la seua pell és castanya. És molt atractiu.

Porte varies setmanes intentant parlar amb ell. Però mai m’atrevisc. Aplega, es posa davant meua, i tan sols està entre 20 i 50 segons. Després se’n va. I jo em quede atontada, quieta i amb la sensació de que he desaprofitat una altra oportunitat de parlar-li sobre els meus sentiments.

De totes formes, no crec que hi tinga cap oportunitat. Qui voldria a una aranya de serveis com jo?
M’agradaria ser una aranya de ciutat com la meua cosina, que treballa acosant a les xiquetes i algunes no tant xiquetes però hui dia és molt perillós, en totes les cases tenen unes armes anomenades diaris o revistes. Que enrotllades, acaben amb la vida de moltes de nosaltres.
Podria ser una aranya de camp tradicional. Simplement cosir una gran tela i esperar que caiga el sopar de la nit, però aquesta vida és molt avorrida. Jo necessite un poc més d’acció.
Però tampoc tinc ganes de passar-me la vida ací vivint en la casa “ROCA”, que a pesar de ser un lloc molt modern, no té res d’interessant. És més, té un punt asquerós. Si no fora per la recoberta plástica que tinc, em banyarien tota. I ja és prou molesta de per sí sense banyar-se. Però el pitjor de tot, sens dubte la pitjor sensació és... la calentoreta.


Moltes vegades pense que Guillem és un enviat del destí per a fer-me canviar de vida. Ell ha sigut el detonant. La palanca que ha forçat els meus parpells i m’ha obert els ulls per molt fortament tancats que estaven.
Aconseguisca parlar amb ell o no, canviarà la meua vida. N’estic segura.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada