El
meu treball és molt sacrificat. Treballe en un bar de la capital
anomenat Quintos. I per desgràcia treballe en el pitjor apartat possible
i encara més, si es tracta d’un bar on la principal beguda es la
cervesa. Per qué? Molt senzill.
El
meu treball consisteix a quedar-me quieta dins del servei mentre els
“usuaris” em llancen les seues “substàncies de rebuig”. Si has begut
cervesa, ja saps de què parle.
Estic un poc enganxada per un xic, i sé que ell també es fixa en mi.
Ací
el vaig vore per primera vegada. I també va ser el lloc on vaig
començar a enamorar-me d’ell. Em vaig fixar en ell per primera vegada
perquè és l’única persona que mai m’ha assenyalat. Ni tan sols
m’esguita.
Sempre
que ha de passar per ací, ve on estic jo. I si estic ocupada, s’espera
per a poder estar prop de mi. Aixó vol dir alguna cosa, no?
Sempre
ve acompanyat. Moltes vegades he sentit conversacions d’ell amb els
seus amics, que en són molts. Sentint-lo he descobert que és una persona
intel·ligent, divertida i un punt extrovertida, cosa que m’agrada. Sé
que el seu nom és Guillem i que viu prop. Actualment treballa i estudia,
cosa que poca gent aconseguix.
És
alt, un metre vuitanta-cinc aproximadament. Té els cabells clars, els
ulls d’un marró color mel que es degrada per a aconseguir el verd en
l’interior.Té uns llavis finets però carnosos i la seua pell és
castanya. És molt atractiu.
Porte
varies setmanes intentant parlar amb ell. Però mai m’atrevisc. Aplega,
es posa davant meua, i tan sols està entre 20 i 50 segons. Després se’n
va. I jo em quede atontada, quieta i amb la sensació de que he
desaprofitat una altra oportunitat de parlar-li sobre els meus
sentiments.
De totes formes, no crec que hi tinga cap oportunitat. Qui voldria a una aranya de serveis com jo?
M’agradaria
ser una aranya de ciutat com la meua cosina, que treballa acosant a les
xiquetes i algunes no tant xiquetes però hui dia és molt perillós, en
totes les cases tenen unes armes anomenades diaris o revistes. Que
enrotllades, acaben amb la vida de moltes de nosaltres.
Podria
ser una aranya de camp tradicional. Simplement cosir una gran tela i
esperar que caiga el sopar de la nit, però aquesta vida és molt
avorrida. Jo necessite un poc més d’acció.
Però
tampoc tinc ganes de passar-me la vida ací vivint en la casa “ROCA”,
que a pesar de ser un lloc molt modern, no té res d’interessant. És més,
té un punt asquerós. Si no fora per la recoberta plástica que tinc, em
banyarien tota. I ja és prou molesta de per sí sense banyar-se. Però el
pitjor de tot, sens dubte la pitjor sensació és... la calentoreta.
Moltes
vegades pense que Guillem és un enviat del destí per a fer-me canviar
de vida. Ell ha sigut el detonant. La palanca que ha forçat els meus
parpells i m’ha obert els ulls per molt fortament tancats que estaven.
Aconseguisca parlar amb ell o no, canviarà la meua vida. N’estic segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada