La Aranyeta Spider

Bon dia em dic Spider, sóc una aranyeta molt bona, em passe els dies en el bany dels hòmens d'un institut per a que apunten bé i no embruten els banys. Esta idea de posar-me en els banys dels bars, instituts i més llocs va ser d'un home que era amo d'un bar de Pamplona perquè estava fins al monyo d'estar netejant sempre el bany dels hòmens perquè estaven molt bruts. La idea va ser bona, però no per a mi, perquè cada vegada que em veien dins dels vàters m'apuntaven a mi.

Un dia va vindre un home un poc major, de 65 anys més o menys i em va agafar i se'm va portar a sa casa. A l'aplegar em va possar en el seu vàter. Eixe dia va vindre tota la seua família, fills, néts, nebots, tot. Els xiquets xicotets es posaren a jugar en el vàter i el varen embrutar moltísim, no paraven de tirar papers, cartons i de tot que a penes a mi se'm veia. Jo no sabia que pintava jo en eixa casa, no sé per què m'havien portat cap allà, en estos moments preferia estar en el vàter del bar que almenys no embrutaven tant com aquestos xiquets. Al dia següent l'home em va agafar i em va portar altra vegada al bany del bar, i una vegada més ténia qué estar tragant-me tota la porqueria que tiraven pel vàter. Als 5 dies d'estar allí va entrar un xic molt guapo, de cabells castanys i ulls blaus, ell em va vore i em va llevar d'ahi, va pisar i em va tornar a posar. El xic s'havia portat molt bé, encara que no entenia per què havia fet això. Jo volia escapar d'aquell bar ja, volia ser lliure i no tindré qué sóportar que em tiren porqueria a la meua cara peró volia esperar-me uns dies per si tornava el xic que tant m'agradava. Passaven els dies i ell no apareixia per ahi, jo volia anar-me'n, no aguantava mes, però ningú em podia ajudar, ningú eran tan bò com aquell xic, ningú es preocupava per mi. Al dia següent estava tristona, amb els ullets plorosos, volia ser lliure d'una vegada, però de repent entrà, entrà eixe xic que era tan guapo i tan agradable. Em va agafar i em va traure d'aquell bany tan fastigós i em deixà en un parc amb flors, arbres, i amb molta llum del sol. Als dos dies d'estar en aquest parc, que per cert estava molt cómoda vingué, tornà a vindre a buscar-me, però esta vegada no anava a soles, anava amb una xica molt guapa, jo pensava que seria la seua dóna, pero no, era una hada madrina, vingué per a convertir-me en persona, en una xica amb els cabells negres i ulls verds. Tot aixó va ser perquè ell es va enamorar de mi també i va fer tot el possible per a poder estàr amb mi. Només fer-me persona vingué cap a mi i em pegá un bonic bes molt fort, eixe bes que duia esperant feia molts dies.