Missatge en una botella

Que com em trobe? Ningú m’ho pregunta. El que importa i no, canvia depenent del lloc. Ací l’aigua i el menjar importa. Allí treball i plaer. Gaudiu de conreu, jo d’humitat. Teniu família, dona. Ací la corfa d’un coco junt amb la pell d’un plàtan fa d’amiga amb cabell daurat. Em conec l’illa com la palma de la meua ma. Enyore perdre’m a la ciutat i trobar algun que altre lloc nou. Ací puc detenir-me a mirar la fauna i flora marítima, però té molt de perill. Rodejat per aigua i no la puc beure. Llance la botella amb la creença que la mateixa aigua que em provoca i que poc a poc em va a matar per no poder aprofitar-la, em faça el favor de dur l’únic paper que tinc a alguna platja on algú la trobe. Aquell que vinga a per mi podrà agafar tot l’or que guarde a l’illa en la qual em trobe, amb una condició. Amb una bella dona i una botella de vi vull tornar a la meva pàtria, Occitània.