No
puc amb açò, no tinc cap idea, una hora, un dia, un any... Em trobe ací
perdut amb el món i amb mi mateix; or, una bella dona? no, demane la
llibertat no puc amb el martiri de trobar-me al món perdut, mariner
trobador de mi, que l’aigua et llega la clau de la meua llibertat,
trobam faré foc cada matí amb l’eixida de la llum del dia i cada nit
quan la lluna aparega tan bella com aquella dona que en aparèixer et
marca.
Mai
creia que em trobaria al lloc equivocat a l’hora equivocada però deu
volia que aquell avió mai aplegara a terra però que et vaig a contar, li
pregue a l’home que trobe açò m’ajude i déu li ho pagarà, en canvi decideix fer-te el boig i el teu naviu i tripulació trobaran la mort junt a la teua família.
Vinga promte.
Tio tu el que damanes es una dona, no digues mentides.
ResponEliminaOn pares?