"EL curiós incident del gos a mitjanit", de Mark Haddon

- Titol: El curiós incident del gos a mitjanit
- Autor: Mark Haddon
- Col·lecció: Butxaca
- Editorial: La Magrana
- Lloc i any de publicació: Barcelona,    setembre del 2007

Resum
Christopher, un xiquet amb autisme, volia escriure un llibre i la seua profesora li va dir que escrivira tot el que li passava. Una nit va veure el gos de la seua veïna mort al jardí, aleshores volia averiguar qui era l'assassí.
Els dies van passar i el seu pare li va dir que la seua mare estava malalta en l'hospital, però que no podien anar a veure-la. Ell ho va fer i va continuar averiguant qui va matar al Wellington. El pare li va dir que deixara d'investigar i com no feia cas li va llevar el llibre i li'l va amagar.
Als dies el pare li va dir que la mare estava morta. Christopher va trobar el llibre, estaba dins del seu armari amb unes cartes que anaven amb el seu nom. Les va obrir i va llegir totes, va saber que la seua mare no estava morta, sols se'n va anar a Londres a viure. A partir d'aquest moment va saber que l'asassí del gos va ser el seu pare, així que va anar a Londresa viure amb la mare. No van tardar molt en tornar a sa casa, així que la mare va trobar un treball i un pis, i a Christopher li va anar millor les coses amb el seu pare, ja que se'n va anar de sa casa perquè tenia por a causa de l'assassinat.

Valoració personal.

Aquest llibre m'ha aparegut molt interessant i molt entretingut, ja que conta la història d'un xiquet autista, i fa que sàpigues com viuen les coses, com es comporten a l'estar en un ambient on hi ha molta gent, els pensaments que tenen, com l'han de cuidar, tractar i ensenyar.

També m'ha aparegut interessant perquè tracta d'averiguar un misteri, i et fa posar dins de la pell del personatge.

Fragment de la novel·la

El pare havia assassinat el Wellington. Això volia dir que també em podia assassinar a mi perquè no podia confiar en ell, malgrat que m'havia dit: “Confia en mi”, perquè havia dit una mentida sobre una cosa important.

En un lloc anomenat guerra, de Jordi Sierra i Fabra

 Fitxa bibligràfica.

-Títol: En un lloc anomenat guerra.
-Autor: Jordi Serra I Fabra.
-Col.leccio: Abril.
-Editorial: La Galera/Tàndem.
-Lloc i any de publicació: Barcelona, l´any 2002.

Resum.

Nèstor és un periodista que se l´emporten al Tuzbesta per a fer un reportatge de la guerra deixant a la seua noia i al seu pare a casa. En arribar va conèixer a Matler, un reporter alemany veterà que li dóna consells per a sobreviure. Nèstor va llogar un cotxe a l´aeroport, però com diu que és reporter no li deixen i se’n va amb Matler. Se’n van anar a Sezerkanda a un hotel que pareixia un col·legi. Al següent dia se li presenta un xiquet anomenat Milo dient-li que era el seu guia.
Nèstor i Milo se’n van anar a buscar un cotxe perquè no en tenien i Milo el porta a un taller o això pareixia. Llogaren un sidecar i com Nèstor volia una entrevista amb el cap de la guerra, Milo el va timar portant-lo a altres persones disfressades, un era el seu avi. Milo sempre ho feia pel bé dels dos. Milo va ser raptat pels russos però l’aconseguixen rescatar i Nèstor i Matler acaben el reportatge i tornen a Espanya. Milo es va quedar al seu país amb la seua família.

Valoració personal.

M’ha agradat molt la història ja que quan va començar era un poc avorrida i a mida que anava llegint més i més, m’anava enganxant perquè el xic abandona a la seua xica i se'n va a l´estranger on coneix a molta gent i ho passa molt malament perquè no pot veure a la seua noia ni a la seua família.
Està de reporter en un lloc de guerra i ho  va passar molt malament perquè el seu cap el va exigir molt i ell feia tot el que podia amb el xiquet que l’acompanyava. Milo va ajudar-lo a entrevistar als caps de la guerra encara que fóra mentira i Milo ho feia per a quedar-se els diners encara que ell no li demanava res.
M´ha constat un poc acabar-lo de llegir perquè s’acabava l'avaluació i m’ha tocat llegir-lo tot al final encara que l'he pogut acabar. M’ha agradat molt, molt bon llibre, estava tot molt ben explicat i no era gens avorrit, excepte les vint primeres pàgines.

Selecciona un fragment de la novel.la i comenta perquè

La paraula màgica el va fer reflexionar.
-Molts diners?
-Fins a cert punt intenta-ho. Els diners també són necessaris.

Perquè Milo volia els diners però li donava vergonya demanar-li’ls i va fer una entrevista falsa amb el seu avi.

kafka i la nina que se'n va anar de viatge,Jordi Serra i Fabra

Autor

Jordi Serra i Fabra

Col·lecció

La vía Làctia 

 

Editorial

Empúries

 

               Lloc i any de publicació

                     Barcelona. Maig 2008

 

Resum

1923. Mentre l'escriptor Frank Kafka passejava pel parc de Berlín, va trobar una xiqueta que plorava desconsoladament. Elsi (la nena), havia perdut la seua nina.

L'home contà a la xiqueta que ell era un carter de nines. i que la seua nina, se n'havia anat de viatge.

Va utilitzar el seu enginy i va escriure les cartes que després llegiria a Elsi cada vesprada al parc durant les dues setmanes següents. 

Kafka va ensenyar un nou món a Elsi. I ell mateix va descobrir un nou punt de vista sobre la vida. Cosa que el va fer millorar com a persona.

Valoració personal

M'ha agradat. És una història molt bonica. L'escriptor va ajudar a la nena a superar un moment dur de la seua vida. Però a més, li va ensenyar moltes coses.

Esta basada en una història real. El recomane.

Selecció d'un fragment

 

"«Amb els nens no s'hi juga », es va dir. si ho feia malament. Elsi  potser desfermaría  a l'ànima la frustració del rebuig i si no duia carta, no tornaría a creure mai més en la naturalesa humana."
 

En aques fragment, el protagonista s'adona de la importáncia que va a tindre la seua acció en l'educació de la xiqueta i a pesar de lo que podríen pensar si la gent s'adonara. Decideix seguir en davant.

Nova activitat: la descripció d'escenes

Un home momificat és trobat assegut després de sis anys

Els habitants d'un edifici d'apartaments a la ciutat de Tula, Rússia central, s’han quedat horroritzats en assabentar-se d'una descoberta feta en un dels apartaments. El cos momificat d'un llogater es trobava en una posició curiosa: assegut a la cuina del seu apartament. El llogater havia estat mort durant sis anys.

El cos estava assegut amb el cap recolzat en la taula, en la qual simplement hi havia una botella buida de vodka. El policia que va anar al domicili després de la trobada va descobrir que els periòdics tenien data de febrer de l’any 2000. Una de les veïnes va ser qui va reconèixer la mòmia, i va dir que era el seu veí Vladimir Ledenev, de 68 anys, que havia desaparegut sense deixar rastre feia uns sis anys.

A poc a poc, anaren seguint el fil i reconstruiren la història. Ledenev havia passat quatre anys a la presó, i se li havia vist recollir botelles buides i restes de menjar pels carrers. La seua pensió era bastant petita i vivia en la pobresa. Els veïns digueren als investigadors que molta gent va intentar buscar Ledenev durant diversos mesos després de la seua desaparició, però ningú no va donar amb ell. Tots trucaven a la porta, però mai no contestava ningú.

Una dada curiosa és que durant tots aquests anys els llums i el refrigerador es quedaren encesos en l’apartament. L’olor típica de la descomposició potser no va donar-se perquè va morir a l’hivern, i allí els hiverns són molt durs, amb la qual cosa les baixes temperatures ocultaren les males olors.

Pravda, 24-01-2007

(adaptació a partir de la versió anglesa del diari)

ACTIVITATS

Has de preparar dos textos descriptius:

1. Imagina que ets el forense de CSI i has de descriure minuciosament l’escena que va trobar-se la policia. 
2. Imagina que ets un escriptor i has de crear l’ambient per a un conte de terror que anomenaràs “La mòmia borratxa”.

Com sempre, has d'escriure el text en un document de GoogleDocs (o GoogleDrive) i compartir-lo amb mi quan l'acabes. 

El misterio Velazquéz (Eliacer Cansino)

-Ficha bibliográfica

Título: El misterio Velázquez
Autor: Eliacer Cansino
Colección: Paralelo cero
Editorial: Bruño
Lugar y año de la publicación: a Madrid, 1998


Resumen

Nicolás Pertusato, un niño que nació en Alejandría en 1643 o 1644 , le obligaban a andar en zuecos por su pequeña estatura. Él como no quería andar con zuecos, su padre se enfada y lo manda en barco a España. En el barco conoce a de Acedo, un señor mayor y muy respetado en España, que es de su misma estatura, lo acompaña en el viaje.
Cuando Nicolás llega a palacio se queda con un perro que lo bautiza como Moisés.
Tras dos años estudiando conoce a velázquez que lo acompaña en toda su vida hasta la muerte de velázquez.


Valoración

-El libro trata de la vida de Nicolás Pertusato y como conoce a Velázquez.
-Me ha gustado la parte en la que llega a palacio y rescata al perro y lo llama Moisés por el motivo que salió de las aguas.
-Pero el libro en sí es aburrido, no lo encuentro interesante, me gusta mas de terror y de misterio.
-Creo que les gustaría a los que le guste más el género biográfico.

Fragmento

“El rey quiere que el niño viva,el niño quiere el perro para vivir y vos queréis que el rey este felice,certo?certo?¡Pues dejadle el perrillo!
-Me parecio gracioso como hablaba en Italiano.

Ulysses i el fantasma foraster de Toni Cucarella

1. FITXA BIBLIOGRÀFICA.

- Títol: Ulysses i el fantasma foraster.

- Autor/a Toni Cucarella.

- Col·lecció 14.

- Editorial Perifèric.

- Lloc i any de publicació Catarroja, març 2007.

2. RESUM

Ulysses era un home desgraciat, que abandonà el seu poble. Va arribar a un poble llunyà. Es va decidir a entrar dins d'un bar per prendre alguna cosa i preguntar aon podria passar la nit. L'home del bar li va dir que podia anar a dormir al costat del cementeri. Quan va arribar, va adonar-se'n que hi havia un espectre. L'espectre es deia Aquileu, li va contar la seua vide i Ulysses va decidir ajudar-lo a portar-li els seus restos al poble d'on provenia.
Als dies, Ulysses va deixar les despulles d'Aquileu a les taquilles de l'estació de trens. Va anar als serveis socials, i l'acolliren. Es va posar a treballar a la bugaderia . Euràlia, era l'assistenta i el convidà a sopar. Ulysses va decidir anar-se'n i es refugià en una caseta d'un parc. Un grup de xicons vestits de militars l'agafaren i l'apallissaren. L'acolliren un home i una dona i el van curar. Ulysses els va donar les gràcies i el van tornar al poble. Quan tornà, la policia el capturà. Ulysses i Aquileu amenaçaren al policia i els dugué al poble d'Aquileu. Ulysses enterrà les depulles d'Aquileu, i ell es va marxar però començà a ploure i Ulysses tornà al cementeri, es va gitar en un nínxo i al dia següent el trobaren mort pel fred. Server, l'enterrador, el va enterrar allí.

 3. VALORACIÓ PERSONAL

El llibre ha estat prou bé. Vaig pensar d'alguna persona pobra què no tinga res a fer al món, què es recorrisca mig país. Han hagut algunes parts que m'han agradat més que altres. Una és quan es reuneix amb més rodamons al polígon per a arreglar-se comprant roba, afaitant-se, etc.
Una cosa que no m'agrada es com juga Euràlia amb els sentiments d'Ulysses. Per això ell se'n va del centre social. Aquest llibre es entretingut, però jo mateix m'he donat compte que algunes frases no les he enteses. Ell mateixa demostra la valentiaque té.

 4. FRAGMENT

"Sovint posava la seua mà sobre la d'Ulysses, l'acariciava i mussitava:
- Pobre Ulysses, sense pàtria ni destí..."

He agafat aquest perquè m'agrada la forma com li ho diu.

La vida de l'aranya

La vida de l'aranya

Jo estava a ma casa situada a la selva amazónica, en un arbre amb moltíssimes branques i molt gran, montant la meua teranyina, un dia tranquil com un altre, quan de repent vaig sentir un cotxe aproximar-se, un humà va traure unes gàbies del maleter i es va aproximar a mi, una mà gran, rasposa i amb uns dits que pareixien botifarres em van agafar i em va posar dins un pot de vidre, amb foradets a la tapa per poder respirar. Em varen ficar al cotxe, em varen tancar, arrancaren i ens n'anàrem de la selva. Em vaig dormir unes quantes hores, quan vaig despertar estava en una gàbia amb unes amigues meues que no veia de fa temps. Amigues de la selva on vivia que havien desaparegut i ningú sabia res d'elles.

Mentres conversàvem i ens contàvem el que era de la nostra vida fins ara, aparegué altra má, esta vegada més fina i suau com si siguera d'una dona jove, i em va a agafar de les potes, em traslladà a una gàbia a mi sols i em va tindre menjant pa i aigua 3 dies seguits, no tenia lloc per a moure'm perquè era molt petit i estava molt cansat perquè no menjava, només que eixe horrorós pa. Fins que arribá el dia que em traslladaren a un lloc més espaiós, blanc, gran i net, tenia mosquits i mosques per a caçar i sempre estava mullat. Era millor que viure a qualsevol teranyina feta per una aranya, era magnífic, ho tenies tot.

Moltes vegades jo estava tranquil·let a casa quan de repent plovia i em mullava més del que ja estava, quan les gotes de la pluja em pegaven jo em esvarava i em relliscava per la paret fins a un llac menut que hi havia al fons de la meua nova casa. Quan plovia, la pluja no era com la que jo estava acostumat a vore, era d'un color mes groguenc i olorava molt més malament. De vegades també queia alguna cosa pareguda a un tronc d'un arbre, era marronet, gegant i feia olor a podrit, a descompost... De vegades queia una espècie de pluja enfangada amb un olor insoportable que venia acompanyada te trons, sols trons, no es veien rellamps. Però tot l'olor, la pluja groguenca i el tronc marró desapareixia quan una tromba d'aigua queia suaument per les parets de ma casa i s'ho engolia tot el llac de la part de baix d'on jo visc.

En una d'aquelles trombes d'aigua vaig caure al llac, de repent va caure un tronc del cel acompanyada de rellamps pestilencs que em varen fer afonar-me al fons del llac. Quan de sobte em va engolir el llac acompanyat del tronc l'aigua groguenca i l'aigua marró i vaig parar en un riu. Surant vaig arribar a altra selva plena d'arbres grandíssims, em recordava a ma casa del principi i em vaig quedar allí.

Tot aquest text, l'estic relatant des de la meua nova i espere que última casa.